2013

Un canvi epigènetic provoca la formació d’esferes d’ADN i proteïnes que bloquegen els gens antitumorals

Les cèl·lules sanes viuen en un delicat equilibri entre els gens que promouen el creixement (oncogens) i els que el frenen (antioncogens o gens supressors tumorals). Aquest equilibri es trenca en les cèl·lules tumorals. Les causes en són moltes, com per exemple, l’existència de mutacions, però destaca l’adquisició d’un senyal químic, la metilació, que bloqueja […]

Un canvi epigènetic provoca la formació d’esferes d’ADN i proteïnes que bloquegen els gens antitumorals Llegir més »

Un grup de professionals de l’IDIBELL participa en l’elaboració del pla estratègic de la institució per als propers anys

L’IDIBELL està preparant el pla estratègic que guiarà les seves actuacions durant els propers anys. Es tracta d’un instrument fonamental per poder articular les accions que desenvoluparà l’IDIBELL durant els propers anys, i que substitueix el pla realitzat l’any 2007, vigent fins a final de 2012. Aquest document estableix la missió, la visió i els

Un grup de professionals de l’IDIBELL participa en l’elaboració del pla estratègic de la institució per als propers anys Llegir més »

Un fàrmac contra la diabetis, un prometedor tractament contra una malaltia neurodegenerativa

Investigadors de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) han demostrat que un medicament que es fa servir per controlar la diabetis tipus II és capaç de reparar la medul·la espinal de models de ratolins adrenoleucodistròfia lligada al cromosoma X (ALD-X), una malaltia hereditària que, no tractada, condueix a la paràlisi, l’estat vegetatiu i la mort.

Un fàrmac contra la diabetis, un prometedor tractament contra una malaltia neurodegenerativa Llegir més »

Necessitem col·laborar entre diverses disciplines perquè el benefici de la música reverteixi en la societat

Aglutinar a diferents investigadors entorn de la música per promoure un debat multidisciplinari, contrastar opinions, abordar-la des de diversos angles per oferir una exposició el més completa possible dels seus efectes en l’evolució de la nostra espècie, així com en les actituds, les emocions i el comportament social, ha estat la intenció del cicle “La

Necessitem col·laborar entre diverses disciplines perquè el benefici de la música reverteixi en la societat Llegir més »

Identifiquen una proteïna clau en el manteniment de la identitat dels limfòcits B

Els resultats de l’estudi, publicat a PLoS Genetics, demostren que HDAC7 s’expressa de manera específica en limfòcits B i no ho fa en cèl·lules d’altres llinatges com per exemple els macròfags. Sistema hematopoètic Les cèl·lules mare de la sang passen per un sistema molt complex de diferenciació per formar les diferents cèl·lules sanguínies. En el

Identifiquen una proteïna clau en el manteniment de la identitat dels limfòcits B Llegir més »

Recomanen l’ús de fàrmacs antitrombòtics més potents en el context del Codi Infart en pacients d’alt risc

El laboratori d’investigació cardiovascular de l’IDIBELL dirigit pel cardiòleg de l’Hospital Universitari de Bellvitge José Luis Ferreiro ha realitzat un estudi sobre l’efecte dels fàrmacs antiplaquetaris que es donen als pacients que pateixen un infart agut d’alt risc en el context de Codi Infart. L’estudi conclou que quan arriben a l’hospital, en la majoria dels

Recomanen l’ús de fàrmacs antitrombòtics més potents en el context del Codi Infart en pacients d’alt risc Llegir més »

Carlos Macaya: “Poden afrontar els nostres sistemes de Salut les noves tècniques en cardiologia intervencionista?”

Cap a 1950 la mortalitat per malaltia cardiovascular era de 450 per cada 100.000 habitants. L’arribada de noves tècniques, nous fàrmacs i la identificació dels factors de risc han fet que aquesta xifra s’hagi reduït un 300%. El cardiòleg de l’Hospital Clínico San Carlos de Madrid, Carlos Macaya ha repassat les fites de la cardiologia

Carlos Macaya: “Poden afrontar els nostres sistemes de Salut les noves tècniques en cardiologia intervencionista?” Llegir més »

Josef Rauschecker: “El llenguatge va sorgir de forma totalment nova. Nosaltres estudiem en quin punt l’evolució en va separar dels altres primats”

En quin punt de l’evolució, el cervell dels humans va desenvolupar el llenguatge i la capacitat de fer música? Què ens va fer diferents de la resta de primats? Aquestes són algunes de les preguntes que mouen la recerca de Josef Rauschecker del departament de neurociència de la Universitat de Georgetown, Washington. Rauschecker va explicar

Josef Rauschecker: “El llenguatge va sorgir de forma totalment nova. Nosaltres estudiem en quin punt l’evolució en va separar dels altres primats” Llegir més »

Scroll to Top