Aglutinar a diferents investigadors entorn de la música per promoure un debat multidisciplinari, contrastar opinions, abordar-la des de diversos angles per oferir una exposició el més completa possible dels seus efectes en l’evolució de la nostra espècie, així com en les actituds, les emocions i el comportament social, ha estat la intenció del cicle “La música i el seu impacte en el cos i la ment”, que el 4 de juny va concloure amb la taula rodona, titulada “Cap a on es dirigeix la recerca en música”.

Componien la taula rodona el coordinador del cicle, Antoni Rodríguez-Fornells, investigador de l’IDIBELL i de la Universitat de Barcelona, l’etnomusicòleg de l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC), Rubén López Cano i la investigadora del Centre de Regulació Genòmica (CGR ), Mara Dierssen. Moderava Jordi Morató, director de comunicació de l’IDIBELL.

Amb un gran interès per part del públic, interès que es va fer palès en una viva participació, la taula va recollir algunes idees claus, apuntades en conferències anteriors i va incidir, sobretot, en el fenomen social de la música com una eina comunicativa fonamental per a la interacció, així com per a la curació terapèutica i l’estimulació cerebral. “No ens entendríem si no escoltéssim música, és un factor fonamental per relacionar-nos amb altres membres de la societat i compartir”, va recalcar Rubén López.

Aplicació pràctica al sistema educatiu i sanitari

Malgrat la importància que té la música en l’evolució de la nostra espècie i en el fet demostrat que la “música i la cognició estan relacionats, produint plasticitat en àrees del llenguatge”, com recalca Mara Dierssen, la recerca d’aquest fenomen en l’àmbit científic és relativament recent i encara no s’ha traslladat a la societat. “L’aplicació dels coneixements que tenim ara sobre la incidència de la música en les actituds, la cognició i la plasticitat no s’aplica al sistema educatiu ni sanitari. Traslladar coneixements a una pràctica clínica significa superar massa obstacles”, comenta Mara Dierssen.

No obstant això, sembla paradoxal que teràpies tan senzilles com el cant, “que pot ajudar els cuidadors de malalts d’Alzheimer a disminuir la seva càrrega d’emocions negatives”, com va recordar Rodríguez-Fornells, no puguin introduir-se sistemàticament en els models d’educació general i de salut. Dierssen va explicar que hi ha molts especialistes que treballen en aquest tema i va comentar que “ els tractaments terapèutics funcionen, però són difícils de demostrar que funcionen. Sembla contradictori, però no ho és. Hi ha una variabilitat a la resposta. Cal fer les coses amb mesura”.

“Formar-se adequadament en la música o aplicar-la de forma terapèutica significa tenir en compte molts factors”, va comentar Antoni Rodríguez-Fornells. “Hauríem de comptar amb centres multidisciplinaris, ajudar-nos entre diferents àmbits i camps científics”. “Un dels obstacles per a la interacció entre disciplines és que en nom de la eficàcia, les àrees científiques es tanquen en comptes d’interrelacionar-se”, opina Rubén López.

De fet, tots estan d’acord que la musicoteràpia està evolucionant ara gràcies a la importància que se li dóna des del camp de les neurociències. Segons Mara Dierssen, “la cruïlla de camins en neurociències ens fa avançar”.

Transvasament de coneixement

El cicle que s’ha tancat amb la taula rodona, ha donat una petita empenta a la col·laboració multidisciplinària perquè la música i els seus efectes terapèutics beneficiïn la societat en el seu conjunt. Com va resumir Antoni Rodríguez-Fornells, “hem comptat amb paleontòlegs, neurocientífics, musicòlegs, experts en estudis del ritme i en les vies auditives per conèixer l’origen de la música i com ha evolucionat”.

El cicle en el seu conjunt i la taula rodona en particular, que ha reunit investigadors de diferents disciplines, és tot un exemple d’interacció, de transvasament de coneixement i de col·laboració per procurar que la música, com fenomen social i curatiu i com a eina de cohesió de grup, s’entengui millor i per promoure que els seus beneficis reverteixin en la societat.

Com va recalcar Jordi Morató, el moderador, “la música no és accessòria, sinó que té un paper molt important a les nostres vides”.