Quan acaba l’any és un bon moment per mirar enrere i repassar els reptes assolits els últims dotze mesos. Més de 1.300 articles científics, dels quals 550 són liderats per l’IDIBELL, mostren que són molts els objectius assolits, però de ben segur també són moltes les preguntes que ens queden per respondre.

Treballem des de les quatre àrees de recerca de l’IDIBELL (Càncer, Medicina Regenerativa, Neurociència i Medicina Translacional) per mirar de millorar la qualitat de vida de les persones. Laboratori i clínica anem de la mà per poder conèixer de ben a prop els problemes reals dels i les pacients, i poder traslladar el nou coneixement de manera ràpida al dia a dia de la pràctica clínica. A continuació us presentem el que és només una selecció dels reptes assolits el 2021. Podeu trobar més informació a la secció de notícies de la web institucional.

Càncer

Un estudi amb la participació del Dr. Josep Maria Piulats, del grup de recerca d’Immunoteràpia en Càncer, publicat a la prestigiosa revista the New England Journal of Medicine ha presentat un nou fàrmac per tractar el melanoma uveal metastàtic. Aquest és un càncer molt agressiu que malauradament provoca la mort en menys d’un any en el 50% dels casos. Aquest medicament, un modulador del sistema immunitari perquè reconegui i ataqui les cèl·lules tumorals, ha mostrat augmentar la supervivència global d’aquesta malaltia i ja s’està utilitzant en la pràctica clínica.

També en relació a l’equilibri entre el sistema immunitari i el càncer, està demostrat que la infiltració de cèl·lules immunitàries dins dels tumors ajuda a la seva eliminació. En aquest sentit, un estudi publicat a Nature amb la participació del grup de recerca en Càncer de Mama ha demostrat que les cèl·lules del càncer de mama creen escuts de col·lagen per protegir-se del sistema immunitari. A més, el treball també evidencia que bloquejar la formació d’aquetes barreres fent servir anticossos específics aconsegueix inhibir significativament el creixement tumoral.

Medicina Regenerativa

Un equip d’investigació de l’IDIBELL en col·laboració amb el Centre de Regulació Genòmica ha impulsat amb èxit la formació de cèl·lules beta pancreàtiques en ratolins. Els resultats han estat possibles gràcies a la identificació d’un gen que és fonamental per a la regulació del nombre de cèl·lules productores d’insulina durant el desenvolupament embrionari del pàncrees. Les troballes, publicades a la revista Genes and Development, poden impulsar futurs tractaments de la malaltia.

Per equilibrar l’expressió gènica entre les femelles XX i mascles XY s’inactiva un dels cromosomes X de la femella. El grup de recerca en Envelliment de Cèl·lules Mare ha descobert que aquesta inactivació es veu afectada en les cèl·lules mare envellides de la medul·la òssia. L’estudi, publicat a Stem Cell Reports, també suggereix que el deteriorament de la inactivació del cromosoma X femení podria estar relacionat amb un grup de càncers de cèl·lules de la sang.

Neurociències

Un estudi genètic de més de mig milió de pacients amb participació del grup de Psiquiatria i Salut Mental ha identificat dues noves variants relacionades amb el risc d’intent de suïcidi. A més, per primer cop, una de les variants identificades no està relacionada amb els trastorns psiquiàtrics i hi estaria contribuint a través d’altres factors com el tabaquisme, l’insomni, o la propensió a prendre riscos. Aquests descobriments ajuden a aclarir els mecanismes biològics associats al suïcidi i en un futur poden ajudar a la seva prevenció.

La fotofarmacologia es basa en el desenvolupament de fàrmacs sensibles a la llum que permeten activar-los on, quan i amb la intensitat necessària. El grup de recerca en Neurofarmacologia i Dolor ha ideat dos tractaments basats en aquesta innovadora tecnologia: un derivat de la morfina que no genera addició i un nou tractament contra la psoriasi.

Una recerca en la qual ha participat el grup de Malalties Neurològiques i Neurogenètiques ha desenvolupat marcadors de veu automatitzats per identificar afectacions primerenques de la esclerosi lateral amiotròfica. Per poder realitzar aquest projecte es van enregistrar les veus de pacients de la Unitat Funcional de Malaltia de Motoneurona de l’Hospital Universitari de Bellvitge durant sis mesos per tenir prou dades per desenvolupar models que permetessin detectar precoçment problemes de deglució i parla.

Medicina Translacional

Un compost natural amb propietats antioxidants, la L-ergotioneina, ha estat designat com a medicament orfe per al tractament de la cistinúria per l’Agència Europea de Medicaments (EMA). Els estudis realitzats pel grup de recerca en Genètica Molecular Humana han demostrat en un model murí d’aquesta malaltia rara que la L-ergotioneina podria prevenir la formació de les pedres de cistina en el ronyó i les vies urinàries característiques d’aquesta patologia o retardar la seva aparició.

COVID-19

Durant el temps que portem convivint amb la COVID-19 hem vist que pot causar una gran varietat de símptomes: mentre que hi ha persones que superen la infecció pel coronavirus amb símptomes lleus, n’hi ha d’altres que les complicacions associades obliguen a ingressar-les a l’hospital sota vigilància. Factors com l’edat avançada, el sexe masculí o patir certes patologies cròniques respiratòries o cardíaques semblen ser determinants per patir una pitjor evolució de la infecció i presentar complicacions greus. No obstant, queden molts altres factors per descobrir per tal d’explicar per què certes persones més joves i sense aquests factors de risc poden patir una COVID-19 molt greu.

Arribar a predir amb exactitud com evolucionaran els pacients podria ajudar a realitzar intervencions primerenques, optimitzar programes de vacunació i en definitiva utilitzar estratègies personalitzades més efectives.

Diversos estudis realitzats a l’IDIBELL han posat el focus en la resposta immunitària envers al virus com a factor determinant per predir-ne l’evolució. Per una banda, la seqüenciació del gen TLR7 en 14 homes joves sense antecedents clínics que havien cursat una COVID-19 greu ha posat en evidència la presència en dos d’ells de variants genètiques que afecten la resposta immunitària. També, els investigadors i investigadores van comprovar que la presència d’un nombre elevat de repeticions d’un aminoàcid concret en el receptor de la testosterona està relacionat amb una pitjor evolució clínica de la COVID-19. Per altra banda, durant la descripció dels factors epigenètics que s’associaven a un pitjor pronòstic, es va veure que aquestes modificacions succeeixen principalment en gens associats amb una excessiva resposta inflamatòria.