Un estudi recent posa de manifest la influència directa dels factors psicoemocionals, culturals i socials en les reconsultes al servei d’Urgències. Aquest treball, liderat per la infermera del Servei d’Urgències de l’Hospital Universitari de Bellvitge (HUB) i investigadora del grup de recerca infermera GRIN-IDIBELL, Andrea Urbina, revela que el benestar emocional i social dels pacients és determinant i, de fet, els pacients més complexos tenen una probabilitat més alta de reconsultar en els 30 dies posteriors a l’alta d’Urgències.

Tradicionalment, s’ha estudiat més l’esfera més biològica del pacient, és a dir, com l’edat i les patologies es relacionen amb pitjors resultats de salut. Però hi ha altres factors de complexitat de cures que també afecten l’evolució del pacient, com ho són els de l’esfera sociocultural o psicoemocional.

“Per a la pràctica assistencial, aquest estudi permet evidenciar la importància de considerar tots els aspectes de la salut del pacient de forma holística, no només els aspectes mèdics, a l’hora de tractar les seves necessitats. El benestar emocional, el nivell cultural i els aspectes socials poden ser factors clau que afecten la freqüència amb què una persona busca assistència als serveis d’urgència”, en paraules de la infermera.

Una de cada cinc reconsultes són de pacients hiperfreqüentadors

Dades recollides de 15.556 episodis de pacients atesos a Urgències de l’Hospital de Bellvitge mostren que el 82,4% d’ells presenta algun factor de complexitat de cures.

A més, al voltant d’un 12% dels pacients reconsulten al Servei d’Urgències. Entre els factors que s’han associat amb més freqüència a aquestes reconsultes en els 30 dies següents a l’alta hi ha la incontinència, la inestabilitat hemodinàmica, el risc d’hemorràgia, l’edat avançada, l’ansietat i la por, el deteriorament de funcions cognitives i l’analfabetisme. Per tant, l’estudi mostra que la reconsulta també està associada a factors socioeconòmics i culturals, així com problemes relacionats a salut integral o vulnerabilitat social.

“Disposar d’aquesta informació en forma d’alerta a la història clínica electrònica podria ajudar als equips d’Urgències a identificar aquells pacients que poden tenir un major risc de tornar a requerir atenció urgent i desenvolupar estratègies per millorar la continuïtat de les seves cures i alhora disminuir l’impacte econòmic en el sistema de salut”, segons Urbina.

Les conclusions d’aquest treball obren reptes i oportunitats, incloent-hi la possibilitat d’establir noves estratègies de seguiment dels pacients amb l’Atenció Primària, potenciant-ne la continuïtat de cures, o la coordinació amb professionals de serveis socials a l’alta.

Una dècada de recerca infermera de primer nivell a Bellvitge

L’estudi ha estat publicat a la prestigiosa revista científica Emergencias, una de les principals en l’àmbit d’urgències i emergències a escala mundial. Els autors de l’estudi formen part del grup de recerca infermera GRIN-IDIBELL, que investiga la complexitat de cures des de fa més d’una dècada sota el lideratge de la Dra. Maria Eulàlia Juvé, qui va crear la terminologia ATIC d’arquitectura del coneixement infermer en el marc de l’Institut Català de la Salut.

La publicació de l’article ha anat acompanyada d’una Editorial on es destaca la importància de continuar investigant sobre la línia de complexitat de cures, amb el repte de “contemplar la visió holística infermera en la valoració dels pacients”.

Precisament, GRIN-IDIBELL treballa conjuntament en la línia de Pacient Complex per obrir línies d’investigació futures sobre l’impacte de la complexitat de cures sobre els resultats de salut dels pacients. Aquest darrer estudi forma part de la tesi doctoral de la infermera Andrea Urbina, el director de la qual és el Dr. Jordi Adamuz, infermer de suport a la recerca de l’Hospital Universitari de Bellvitge i la Dra. Marta Romero, professora la Facultat d’Infermeria de la Universitat de Barcelona.

L’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) és un centre de recerca en biomedicina creat l’any 2004. Està participat per l’Hospital Universitari de Bellvitge i l’Hospital de Viladecans de l’Institut Català de la Salut, l’Institut Català d’Oncologia, la Universitat de Barcelona i l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat.

L’IDIBELL és membre del Campus d’Excel·lència Internacional de la Universitat de Barcelona HUBc i forma part de la institució CERCA de la Generalitat de Catalunya. L’any 2009 es va convertir en un dels cinc primers centres d’investigació espanyols acreditats com a institut d’investigació sanitària per l’Instituto de Salud Carlos III. A més, forma part del programa “HR Excellence in Research” de la Unió Europea i és membre de EATRIS i REGIC. Des de l’any 2018, l’IDIBELL és un Centro Acreditado de la Fundación Científica AECC (FCAECC).