El grup de recerca en psiconeurobiologia dels trastorns de la conducta alimentària i conductes addictives de l’IDIBELL, Hospital Universitari de Bellvitge i CIBERobn, amb la col·laboració de l’IMIM, ha estudiat la relació entre les concentracions en sang de dos neurotransmissors del sistema endocannabinoide, anandamida (AEA) i 2-araquidonilglicerol (2-AG), amb variables clíniques i índex de massa corporal (IMC) en un grup de pacients amb condicions clíniques extremes de pes, en concret, obesitat i anorèxia nerviosa.
Els resultats, publicats a la revista European Psychiatry, mostren diferències significatives en la concentració d’AEA entre els diferents grups, a diferència del que passa amb 2-AG. En el cas de 2-AG, el seu augment només es correlaciona amb menor IMC al grup d’anorèxia nerviosa on, alhora, s’associa a la gravetat del trastorn. Pel que fa a l’AEA, s’observa que incrementa en els grups amb obesitat – tant amb TCA com sense – en comparació amb els grups amb anorèxia nerviosa i el control. A més, sembla que major concentració d’AEA indica valors més extrems d’IMC, cap avall en casos d’anorèxia nerviosa, i cap amunt en cas d’obesitat. Així doncs, aquestes troballes evidencien la implicació dels endocannabinoides en el comportament alimentari anormal, les alteracions de pes i els trets psicopatològics, cosa que podria representar un possible objectiu terapèutic.
El sistema endocannabinoide
Segons expliquen dues de les investigadores de l’IDIBELL, Isabel Baenas i Romina Miranda-Olivos, “en les darreres dècades, el sistema endocannabinoide s’ha mostrat com un factor biològic implicat en la patogènesi de les condicions clíniques extremes de pes, atès el seu rol modulador del comportament de la ingesta, el metabolisme energètic i el processament de la recompensa relacionada amb el menjar”. Aquest sistema està compost de lligands endògens anomenats endocannabinoides, de receptors cannabinoides i de la maquinària enzimàtica encarregada de la seva síntesi i degradació.
Fernández-Aranda aclareix que “tot i les limitacions de l’estudi, com que la població consisteix només en dones que han buscat tractament, o la manca de variables com ara hormones, medicació o exercici físic, aquests resultats representen un començament en l’anàlisi de les complexes interaccions entre endocannabinoides i variables psicològiques en condicions clíniques extremes de pes”.
Adaptada de CIBEROBN
L’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) és un centre de recerca en biomedicina creat l’any 2004. Està participat per l’Hospital Universitari de Bellvitge i l’Hospital de Viladecans de l’Institut Català de la Salut, l’Institut Català d’Oncologia, la Universitat de Barcelona i l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat.
L’IDIBELL és membre del Campus d’Excel·lència Internacional de la Universitat de Barcelona HUBc i forma part de la institució CERCA de la Generalitat de Catalunya. L’any 2009 es va convertir en un dels cinc primers centres d’investigació espanyols acreditats com a institut d’investigació sanitària per l’Instituto de Salud Carlos III. A més, forma part del programa “HR Excellence in Research” de la Unió Europea i és membre de EATRIS i REGIC. Des de l’any 2018, l’IDIBELL és un Centro Acreditado de la Fundación Científica AECC (FCAECC).