La parla i la producció musical es consideren capacitats exclusivament humanes. Tot i això, en l’evolució el seu desenvolupament hauria sorgit a partir de mecanismes neuronals, al menys parcialment disponibles en els animals. El neurofisiòleg Josef Rauschecker de la Universitat de Georgetown estudia les diferències en els circuits neuronals entre humans i altres primats per […]
La tesi doctoral de l’investigador Diego Viasus del grup d’investigació en infeccions respiratòries i en l’hoste immunocompromès de l’IDIBELL ha estat guardonada amb dos premis. D’una banda ha rebut el Premi Extraordinari de Doctorat de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona i de l’altra el Premi Gabriel Rufí a la millor tesi
La psicològa de la Universitat de Concòrdia del Canadà, Virginia Penhune, estudia a través de la neuroimatge com els nens i els adults adquireixen les seves capacitats motores i com l’estudi de la música afecta la seva habilitat per aprendre. Recentment el laboratori de Penhune ha publicat un estudi que conclou que rebre instrucció musical
El laboratori de José Luis Hernández de la divisió Biomed del Centre Tecnològic LEITAT de Barcelona treballa en l’aplicació clínica de dos anticossos dissenyats per ells mateixos per bloquejar la funció proliferativa de les proteïnes S100 extracel·lulars. Hernández ha explicat en quin punt es troba la seva recerca el 26 d’abril en una conferència emmarcada
L’IDIBELL ha signat un acord de llicència amb l’empresa biotecnològica catalana Minoryx d’una patent per al tractament de l’adrenoleucodistròfia lligada al cromosoma X, una malaltia rara neurodegenerativa molt greu contra la qual no existeix cap tractament. El grup de Malalties Neurometabòliques, liderat per la investigadora ICREA Aurora Pujol, ha desenvolupat un model animal per estudiar
Investigadors del Programa d’Epigenètica i Biologia del Càncer de l’IDIBELL liderats per Manel Esteller, Investigador ICREA i professor de genètica de la Universitat de Barcelona, han descrit alteracions en seqüències de ARN de cadena llarga no codificant (lncARN) en la síndrome de Rett. Aquestes molècules actuarien com a agents supervisors encarregats d’’apagar’ o ‘encendre’ altres
Descobreixen la implicació del genoma fosc en la síndrome de Rett Llegir més »
Un equip de la Unitat de Neurogenètica de l’Institut d’Investigació en Ciències de la Salut Germans Trias i Pujol (IGTP), del Centre de Diagnòstic Genètic-Molecular de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i de l’àrea de Neurologia del Servei de Medicina Interna de l’Hospital de Sant Joan de Déu de Martorell, ha identificat un nou
Investigadors catalans identifiquen un nou subtipus d’atàxia Llegir més »
Segons la última actualització de l’ENCODE (l’Enciclopèdia d’elements de l’ADN) en el genoma humà existeixen prop de 10.000 seqüències llargues d’ARN que no codifiquen per cap proteïna. El laboratori de Cedric Notredame al Centre de Regulació Genòmica (CRG) els intenta detectar no només en humans sinó també en altres espècies per tal de comprendre la
El camp d’estudi de Piero Crespo de l’Institut de Biomedicina i Biotecnologia de Cantàbria (IBBTEC) és la regulació dels senyals Ras-ERK. El 19 d’abril va explicar els últims avanços de la seva investigació en una conferència emmarcada en el cicle de seminaris IDIBELL. El seu treball se centra en l’estudi dels mecanismes de regulació de
El 16 d’abril els alumnes de ciències naturals de primer de batxillerat del Liceu Francès de Barcelona van visitar les instal·lacions de l’IDIBELL per conèixer de primera mà com funciona un centre de recerca biomèdica. Els investigadors del grup de malalties neurometabòliques van explicar als estudiants la recerca d’una malaltia minoritària, l’adrenoleucodistròfia lligada al cromosoma
Alumnes de batxillerat descobreixen com s’investiga a l’IDIBELL Llegir més »
