Descobreixen la implicació del genoma fosc en la síndrome de Rett

1920x1080-light-steel-blue-solid-color-background_1

Investigadors del Programa d’Epigenètica i Biologia del Càncer de l’IDIBELL liderats per Manel Esteller, Investigador ICREA i professor de genètica de la Universitat de Barcelona, han descrit alteracions en seqüències de ARN de cadena llarga no codificant (lncARN) en la síndrome de Rett.

Aquestes molècules actuarien com a agents supervisors encarregats d’’apagar’ o ‘encendre’ altres gens del nostre genoma que regulen l’activitat de les neurones. El treball s’ha publicat en el darrer número de la revista RNA Biology.

El genoma fosc

Només el 5% del nostre material genètic són gens que codifiquen proteïnes. El 95% restant es coneix com a genoma fosc o ADN no codificant i la seva funció és encara molt desconeguda. Una part d’aquest ADN produeix unes molècules anomenades ARN de cadena llarga no codificant (lncARNs).

Síndrome de Rett

La síndrome de Rett és una malaltia del desenvolupament neurològic que constitueix la segona causa més freqüent de retard mental en dones, després de la síndrome de Down. El quadre clínic apareix entre els 6 i els 18 mesos i consisteix en una pèrdua de capacitats cognitives, socials i motores acompanyades de comportaments autístics com, per exemple, moviments estereotipats de les mans.

Avui dia no existeix tractament efectiu de la malaltia més enllà del control dels seus símptomes. La síndrome s’acostuma a donar amb la presència d’una mutació en el gen MeCP2, un gen epigenètic que com si fos un imant regula l’expressió de molts altres gens de la cèl·lula.

L’equip d’Esteller treballa amb un model de ratolí que reprodueix fidelment les característiques de la síndrome de Rett humana. En aquest estudi els investigadors han comparat l’expressió de les cadenes llargues d’ARN en animals sans i malalts i han descobert que la presència de mutacions en el gen Mecp2 provoca alteracions en l’activitat dels lncARN.

Un d’aquests lncARN alterats regula la funció d’un neurotransmissor clau en el sistema nerviós cerebral de tots els vertebrats (el receptor GABA). “La seva alteració”, diu Esteller, “podria explicar els defectes de comunicació entre neurones en les nenes afectades per la síndrome de Rett”.

Segons ha explicat Manel Esteller “la troballa, a més d’augmentar el coneixement sobre les causes de la malaltia, podria obrir la porta a noves estratègies terapèutiques que tinguin com a diana les molècules de lncARN o el receptor GABA”.

L’estudi ha comptat amb el suport pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, la Institució Catalana d’Estudis Avançats (ICREA), el Ministeri de Sanitat i Consum (I-RARE), els Projecte Europeus DISCHROM i EPINORC, la Fondation Lejeune (França) i l’Associació Catalana de la Síndrome de Rett.

Referència de l’article
Petazzi P., Sandoval J., Szczesna K., Jorge O.C., Roa L., Sayols S., Gomez A., Huertas D. and Esteller M. Dysregulation of the long non-coding RNA transcriptome in a Rett syndrome mouse model. RNA Biology, 10(7), 2013.

Scroll to Top