Quines raons genètiques hi ha darrere la resistència al COVID-19?

  • Un estudi internacional amb la participació de l’IDIBELL buscarà particularitats genètiques en persones resistents al COVID-19.
  • Els resultats podrien ajudar a dissenyar tractaments farmacològics que protegeixin de la infecció o que n’evitin complicacions.
Neuro3

Està comprovat que la infecció per SARS-CoV-2 es manifesta de formes molt diferents: alguns casos simplement mostren un malestar lleu durant pocs dies, altres han d’ingressar a la UCI i d’altres fins i tot la passen sense experimentar cap mena de símptoma. També hi ha casos, però, que tot i haver estat convisquent amb persones infectades, no arriben ni tan sols a contagiar-se:  el virus no pot entrar al seu cos i, per tant, no hi ha infecció ni resposta immunitària. Descobrir quin és aquest mecanisme de protecció pot ajudar a dissenyar tractaments farmacològics que ajudin a combatre, o fins i tot evitar, la infecció.

Un estudi internacional on hi participen més de 40 centres de recerca de tot el món, entre ells l’IDIBELL, busca si aquestes persones tenen alguna particularitat genètica que les fa resistents a la infecció. La proposta del projecte ha estat publicada a la revista Nature Immunology. Els requisits per participar a l’estudi són haver conviscut amb una persona infectada almenys 5 dies, tenint contacte estret durant un mínim d’una hora al dia, sense utilitzar mascareta ni cap altra mesura de protecció. A més, el candidat ha de tenir un test PCR negatiu seguit d’una prova d’anticossos negativa durant les quatre setmanes posteriors, tot això acompanyat d’un test PCR positiu de la persona infectada. Als participants se’ls pren una mostra de sang o saliva, a través de la qual es seqüencia l’ADN per tal de trobar diferències respecte les persones que han patit la infecció.

Una de les hipòtesis és que hi hagi una mutació a la proteïna que el virus reconeix per entrar a la cèl·lula. “Això faria que el virus no pugui entrar a la cèl·lula.” explica la Dra Aurora Pujol, metge genetista, professora ICREA i cap del grup de recerca en Malalties Neurometabòliques de l’IDIBELL. “El virus té proteïnes que li funcionen per entrar a les cèl·lules de la gran majoria de persones, excepte en aquests casos, on no podria infectar i per tant no hi ha cap mena de resposta immunitària”.

Des del principi de l’estudi hi ha hagut un allau de persones candidates, però a hores d’ara ja s’han reclutat tots els participants necessaris, més de 3.000, i comencen a analitzar dades. La ciència està avançant a gran velocitat, per tant, es creu que podrem veure resultats en qüestió de mesos o pocs anys.

 

 

L’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) és un centre de recerca en biomedicina creat l’any 2004. Està participat per l’Hospital Universitari de Bellvitge i l’Hospital de Viladecans de l’Institut Català de la Salut, l’Institut Català d’Oncologia, la Universitat de Barcelona i l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat.

L’IDIBELL és membre del Campus d’Excel·lència Internacional de la Universitat de Barcelona HUBc i forma part de la institució CERCA de la Generalitat de Catalunya. L’any 2009 es va convertir en un dels cinc primers centres d’investigació espanyols acreditats com a institut d’investigació sanitària per l’Instituto de Salud Carlos III. A més, forma part del programa “HR Excellence in Research” de la Unió Europea i és membre de EATRIS i REGIC. Des de l’any 2018, l’IDIBELL és un Centro Acreditado de la Fundación Científica AECC (FCAECC).

Scroll to Top