Les proves moleculars permeten detectar d’una manera més eficaç el càncer d’endometri i evitar histerectomies innecessàries en dones amb sagnat post menopàusic

  • L’estudi realitza una avaluació per determinar el cost-efectivitat i la rendibilitat de dues estratègies de detecció primerenca de càncer d’endometri en dones amb sagnat postmenopàusic: l’estàndard de diagnòstic actual i una altra que utilitza mètodes moleculars en una mostra de citologia cervical i/o biòpsia endometrial.
  • Els resultats obtinguts recolzen l’ús de proves moleculars per al diagnòstic del càncer d’endometri i destaquen els beneficis potencials d’aquesta estratègia per incrementar el nombre de casos de càncer detectats a etapes primerenques així com per reduir el nombre d’histerectomies innecessàries en dones amb sagnat postmenopàusic.
  • L’estudi, publicat a la revista científica ‘British Journal of Cancer’, ha estat liderat per les epidemiòlogues de l’Institut Català d’Oncologia, l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge i el CIBERESP, Paula Peremiquel-Trillas, Mireia Díaz i Laura Costas i ha comptat amb la participació d’investigadores del Programa de Recerca en Epidemiologia del Càncer, el Servei d’Oncologia Mèdica i el Programa de Càncer Hereditari amb la col·laboració del Servei de Ginecologia de l’Hospital Universitari de Bellvitge, i el CIBERONC.
NP17 - P Peremiquel_BJC - Imatge noti

Un nou estudi publicat a la revista ‘British Journal of Cancer’ ha avaluat l’efectivitat i la relació cost-efectivitat de la introducció de proves moleculars en mostres de citologia i/o biòpsies per detectar el càncer d’endometri en dones amb sagnat postmenopàusic, a comparació amb l’estàndard de diagnòstic actual i amb una prespectiva del servei nacional de salut. Els resultats obtinguts donen suport a l’ús de proves moleculars per al diagnòstic del càncer d’endometri i destaquen els beneficis potencials d’aquesta estratègia per disminuir el nombre de casos de càncer no detectats en estadis inicials, així com reduir el nombre d’histerectomies innecessàries (operació per extreure úter d’una dona) i millorar així el benestar de les pacients.

Les proves moleculars són àmpliament utilitzades en medicina per al diagnòstic de malalties genètiques, infeccions virals i bacterianes, així com per a la detecció i seguiment de certs tipus de càncer. També tenen un paper important en la investigació científica, la medicina personalitzada i la biologia molecular. Cal destacar que les proves moleculars solen ser altament sensibles i específiques, cosa que significa que poden detectar de manera precisa i fiable la presència o absència de la seqüència objectiu en una mostra. Això les converteix en una eina valuosa en el camp del diagnòstic mèdic i la investigació biomèdica.

L’estudi ha estat liderat per les epidemiòlogues de l’Institut Català d’Oncologia, l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i el CIBERESP, Paula Peremiquel, Mireia Diaz i Laura Costas, i ha comptat amb la participació d’investigadores del Programa de Recerca en Epidemiologia del Càncer, el Servei d’Oncologia Mèdica i el Programa de Càncer Hereditari i amb la col·laboració d’altres institucions com ara el Servei de Ginecologia de l’Hospital Universitari de Bellvitge, el CIBERONC, entre d’altres.

 

Nous enfocs diagnòstics per evitar ‘falsos negatius’

La incidència del càncer d’endometri està augmentant a causa de diversos factors, com poden ser la síndrome metabòlica, l’obesitat o l’envelliment de la població. En aquest context, el sagnat uterí ‘anormal’ és un símptoma comú del càncer d’endometri que acaba afectant el 90% de les dones amb aquest tipus de tumor, però només en un 9% de les dones que presenten sagnats tenen aquesta malaltia. Per tant, totes les dones amb sagnat post-menopàusic requereixen una avaluació addicional per identificar i tractar aquesta afectació.

En l’actualitat, per tal de poder diagnosticar el càncer d’endometri, es realitza una ecografia transvaginal i el mostreig de biòpsia endometrial en aquelles dones que presenten sagnat durant la menopàusia. No obstant això, aquest mètode presenta algunes limitacions com poden ser la taxa de fallida de la biòpsia i la possibilitat d’obtenir ‘falsos negatius’ a causa del mostreig a cegues de l’úter.  És per aquest motiu que, per fer front a aquestes limitacions, s’estan desenvolupant nous enfocs diagnòstics que utilitzen la genòmica, epigenòmica i la proteòmica en mostres endometrials i cervico-vaginals per a poder detectar precoçment el càncer d’endometri.

Aquestes noves tècniques es beneficien de la continuïtat anatòmica de la cavitat uterina amb el coll uterí i tenen una alta sensibilitat i especificitat, fet que ofereix un nou horitzó prometedor. Per la investigadora principal d’aquest estudi experta en modelització de malalties i anàlisis econòmiques en salut de l’ICO i l’IDIBELL, i el CIBERESP, Mireia Diaz,  “la implementació de nous mètodes diagnòstics sol anar associada a un major cost, motiu pel qual resulta essencial comparar els costos relatius i els efectes en la salut de les diferents estratègies per a determinar quines són més eficients”.

 

Una prova més efectiva i que pot evitar histerectomies innecessàries

Els resultats suggereixen que l’estratègia molecular és més efectiva, ja que les proves moleculars tenen el potencial de disminuir el nombre de casos de càncer d’endometri no detectats en un 65%, fet que pot conduir a una detecció més primerenca i a millors resultats per a les pacients. L’estudi també ha demostrat que les proves moleculars tenen el potencial de poder reduir el nombre d’histerectomies en una mitjana d’un 21% en dones sense càncer d’endometri  però que presenten sagnats per altres causes, sobretot en edats avançades. Finalment, l’estratègia que inclou els marcadors moleculars ha demostrat ser més cost-efectiva que l’estratègia actual  si la prova tingués un cost inferior o igual als 310 euros.

“Els resultats d’aquest estudi recolzen l’ús de proves moleculars per al diagnòstic de càncer d’endometri en dones que presenten sagnat post menopàusic i destaquen els beneficis potencials d’aquesta estratègia en termes de disminuir el nombre de casos de càncer d’endometri no detectats així com per a reduir el nombre d’histerectomies innecessàries , i per tant millores en qualitat i resultats en les pacients” explica la primera autora de l’article, Paula Peremiquel, i afegeix, “les nostres troballes poden aportar una valuosa informació per aquelles persones implicades en la presa de decisions en salut ja que permeten modificar algoritmes de diagnòstic i fer-lo més efectius i eficients per al diagnòstic del càncer d’endometri”.

 

 

L’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) és un centre de recerca en biomedicina creat l’any 2004. Està participat per l’Hospital Universitari de Bellvitge i l’Hospital de Viladecans de l’Institut Català de la Salut, l’Institut Català d’Oncologia, la Universitat de Barcelona i l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat.

L’IDIBELL és membre del Campus d’Excel·lència Internacional de la Universitat de Barcelona HUBc i forma part de la institució CERCA de la Generalitat de Catalunya. L’any 2009 es va convertir en un dels cinc primers centres d’investigació espanyols acreditats com a institut d’investigació sanitària per l’Instituto de Salud Carlos III. A més, forma part del programa “HR Excellence in Research” de la Unió Europea i és membre de EATRIS i REGIC. Des de l’any 2018, l’IDIBELL és un Centro Acreditado de la Fundación Científica AECC (FCAECC).

Scroll to Top