Un model de cuc permet estudiar els efectes adversos de la quimioteràpia més comuna contra els tumors sòlids i millorar-ne l’efectivitat

  • La quimioteràpia amb cisplatí és la més eficaç per tractar tumors sòlids, però, moltes vegades, la seva alta toxicitat obliga a parar la seva administració.
  • Fent servir com a model el cuc de terra C. elegans, un grup d’investigadors de l’IDIBELL i de l’ICO, han demostrat que la dieta rica en glucosa accentua l’efecte del cisplatí i que la dopamina protegeix davant dels efectes neurotòxics de la droga.
NO07 - J Cerón_DMM - Imatge

La quimioteràpia amb cisplatí és la més comuna per abordar els tumors sòlids. No obstant això, malgrat la seva eficàcia, els efectes adversos associats, especialment el potencial neurotòxic, i les resistències al tractament que poden desenvolupar les cèl·lules tumorals fan augmentar el fracàs de la teràpia i, en conseqüència, la mortalitat.

Ara un grup d’investigadors de l’IDIBELL i de l’ICO han fet servir un model de cuc per estudiar els mecanismes d’adquisició de resistència al tractament i cercar noves vies per evitar-ho.

El treball, publicat a la revista Disease Models & Mechanisms, ha estat liderat pel Dr. Julián Cerón, de l’IDIBELL, i el Dr. Ernest Nadal, de l’IDIBELL i de l’ICO, amb la col·laboració del Dr. Alberto Villanueva, de la mateixa institució. En ell es descriu que una dieta rica en glucosa fa els cucs més sensibles al cisplatí. A més, mostren que el tractament amb dopamina protegeix de l’efecte neurotòxic de la quimioteràpia al model animal.

Moltes vegades els oncòlegs es veuen obligats a reduir la dosi o fins i tot aturar el tractament amb cisplatí a causa de la seva toxicitat. “Els nostres resultats suggereixen explorar l’ús de dopamina o derivats per mitigar els efectes neurotòxics d’aquesta quimioteràpia. Això permetria mantenir les dosis desitjades de cisplatí i augmentar l’eficàcia del tractament contra els tumors sòlids“, afirma la Dra. Carmen Martínez-Fernández, primera autora del treball.

 

El cuc per estudiar una malaltia humana

El cuc de terra C. elegans és àmpliament utilitzat en la investigació biomèdica perquè, tot i ser molt simple i petit, té la majoria de les estructures dels animals més complexos i comparteix moltes de les vies metabòliques. A més, un 40% del seu genoma comprèn gens homòlegs als humans.

La manipulació del genoma per la tecnologia CRISPR en aquest organisme permet crear models per estudiar malalties més ràpidament que altres models animals. Tot plegat, unit a altres trets com la transparència del seu cos, un curt cicle de vida, i un baix cost de manteniment, el converteix en una eina ideal per a la investigació biomèdica.

Les característiques del model C. elegans ens han permès investigar en un organisme pluricel·lular la resposta al tractament amb cisplatí, cosa que ens aporta una visió més global i sistèmica dels seus efectes“, afirma el Dr. Cerón.

 

 

 

L’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) és un centre de recerca en biomedicina creat l’any 2004. Està participat per l’Hospital Universitari de Bellvitge i l’Hospital de Viladecans de l’Institut Català de la Salut, l’Institut Català d’Oncologia, la Universitat de Barcelona i l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat.

L’IDIBELL és membre del Campus d’Excel·lència Internacional de la Universitat de Barcelona HUBc i forma part de la institució CERCA de la Generalitat de Catalunya. L’any 2009 es va convertir en un dels cinc primers centres d’investigació espanyols acreditats com a institut d’investigació sanitària per l’Instituto de Salud Carlos III. A més, forma part del programa “HR Excellence in Research” de la Unió Europea i és membre de EATRIS i REGIC. Des de l’any 2018, l’IDIBELL és un Centro Acreditado de la Fundación Científica AECC (FCAECC).

Scroll to Top