Els models animals de xenograft es generen a través de la implantació de tumors humans en ratolins. Es tracta de models en els quals el tumor humà s’implanta o en el teixit subcutani del ratoli (anomenats PDX, Patient Derived Xenografts) o en el mateix òrgan d’origen (anomenats PDOX o Orthoxenografts) del ratolí. Aquests models preclínics són molt utilitzats en estudis d’eficàcia de fàrmacs, ja que permeten als investigadors estudiar les cèl·lules tumorals humanes en el teixit in vivo. Així com per a realitzar estudis moleculars i identificar noves dianes terapèutiques.

Estudis genòmics i histològics han demostrat que els tumors implantats en ratolins conserven les característiques biològiques originals. No obstant això, s’ha qüestionat si el creixement del tumor en el teixit de ratolí podria estar alterant la seva progressió i afectar a gens relacionats amb el càncer, que en segona instància podrien alterar els resultats d’eficàcia farmacològica.

Un estudi publicat a la revista Nature Genetics ha comparat canvis genètics de 509 models, la majoria subcutanis, amb els seus corresponents tumors humans originals i no ha trobat diferències significatives. En concret han mesurat alteracions en el nombre de còpies, és a dir, pèrdues o guanys de fragments d’ADN.

L’estudi ha comptat amb la participació dels investigadors de l’IDIBELL i de l’ICO: Purificación Muñoz, Eva Gonzalez Suarez (també investigadora del CNIO), a més de, Oriol Casanovas i Alberto Villanueva, ambdós de ProCure. Tots ells dins el consorci Europeu EurOPDX en estreta relació amb el PDXnet consortium del National Cancer Institut (NCI) (USA),

Les conclusions de l’estudi son que la progressió dels tumors en el teixit de ratolí no comporta canvis genètics que puguin afectar el comportament del model i allunyar-lo del comportament de tumor original del pacient. De fet, les petites variacions detectades entre els dos grups eren del mateix ordre de les variacions que es poden trobar en diferents regions del mateix tumor.

L’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) és un centre de recerca en biomedicina creat l’any 2004. Està participat per l’Hospital Universitari de Bellvitge i l’Hospital de Viladecans de l’Institut Català de la Salut, l’Institut Català d’Oncologia, la Universitat de Barcelona i l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat.

L’IDIBELL és membre del Campus d’Excel·lència Internacional de la Universitat de Barcelona HUBc i forma part de la institució CERCA de la Generalitat de Catalunya. L’any 2009 es va convertir en un dels cinc primers centres d’investigació espanyols acreditats com a institut d’investigació sanitària per l’Instituto de Salud Carlos III. A més, forma part del programa “HR Excellence in Research” de la Unió Europea i és membre de EATRIS i REGIC. Des de l’any 2018, l’IDIBELL és un Centro Acreditado de la Fundación Científica AECC (FCAECC).