La reproducció assistida ha permès a la majoria de pacients infèrtils engendrar un fill mitjançant l’aïllament d’espermatozoides seminals viables i el posterior ús de la tècnica fecundació in vitro amb injecció intracitoplasmàtica d’espermatozoides (FIV-ICSI).
Els pacients azoospèrmics, com a conseqüència de l’absència d’espermatozoides al semen, només es poden beneficiar d’aquest procediment amb els espermatozoides que s’obtinguin directament del testicle mitjançant una biòpsia. No obstant això, l’azoospèrmia ocorre com a resultat de, o bé, una obstrucció en el tracte genital (azoospèrmia obstructiva amb espermatogènesi conservada), o d’una fallada greu en l’espermatogènesi testicular (azoospèrmia secretora) que presenta pocs o cap espermatozoide al testicle. Patir un o altre tipus d’azoospèrmia determina l’èxit en l’obtenció d’espermatozoides de la biòpsia testicular per al tractament de reproducció assistida.
Diagnosticar l’origen de l’azoospèrmia mitjançant biomarcadors moleculars no invasius és, per tant, de gran rellevància abans de decidir un tractament de reproducció assistida adequat per a la parella, ajudant a evitar biòpsies testiculars innecessàries per al tractament reproductiu. El plasma seminal conté una alta concentració de microARNs, majoritàriament continguts en vesícules extracel·lulars, que es poden quantificar, cosa que els converteix en candidats a biomarcadors de diagnòstic/pronòstic.
En aquest estudi del grup de Genètica Molecular Humana de l’IDIBELL, liderat per la Dra. Sara Larriba, en col·laboració amb el Dr. Bassas del Servei d’Andrologia de la Fundació Puigvert, confirmen la utilitat clínica del test que van desenvolupar prèviament (Barceló et al., 2018), basat en la quantificació dels nivells del microARN miR-31-5p en semen, com a biomarcador no invasiu per distingir l’origen de l’azoospèrmia. Aquest test es pot utilitzar amb precisió diagnòstica, no només a les vesícules extracel·lulars del semen com a font de mostra, sinó també directament al plasma seminal, cosa que evita la purificació de les vesícules extracel·lulars, procés que requereix de formació i equipament que pot no estar disponible als laboratoris clínics. L’ús de plasma seminal total com a font analítica facilitarà l’ús de miR-31-5p com a mètode de diagnòstic no invasiu mitjançant un procediment tècnic simplificat i, per tant, aquest enfocament permetrà que aquest biomarcador seminal basat en microARN sigui més fàcilment aplicable a la clínica.
Aquesta troballa s’ha publicat a la prestigiosa revista científica internacional Andrology.
L’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) és un centre de recerca en biomedicina creat l’any 2004. Està participat per l’Hospital Universitari de Bellvitge i l’Hospital de Viladecans de l’Institut Català de la Salut, l’Institut Català d’Oncologia, la Universitat de Barcelona i l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat.
L’IDIBELL és membre del Campus d’Excel·lència Internacional de la Universitat de Barcelona HUBc i forma part de la institució CERCA de la Generalitat de Catalunya. L’any 2009 es va convertir en un dels cinc primers centres d’investigació espanyols acreditats com a institut d’investigació sanitària per l’Instituto de Salud Carlos III. A més, forma part del programa “HR Excellence in Research” de la Unió Europea i és membre de EATRIS i REGIC. Des de l’any 2018, l’IDIBELL és un Centro Acreditado de la Fundación Científica AECC (FCAECC).