Dos anticossos que tenim de forma natural són els responsables del deteriorament dels implants cardíacs valvulars d’origen animal

  • Un estudi que acaba de publicar la revista Nature Medicine, liderat entre altres centres internacionals per l’IDIBELL i l’Hospital Universitari de Bellvitge, ha descobert que dos anticossos que tenim els humans de manera natural són els responsables de desencadenar la resposta immunitària que provoca el deteriorament dels implants cardíacs d’origen animal.
  • Per produir noves vàlvules i allargar-ne la vida mitjana els investigadors proposen utilitzar animals modificats genèticament, que no produeixin les molècules diana que reconeixen aquests anticossos.
NP03 - R Mañez_Nat Med - Imatge

S’estima que el 2% de la població occidental necessitarà el reemplaçament d’una vàlvula cardíaca en el decurs de la seva vida. En aquests casos, la millor opció sol ser implantar una vàlvula biològica  feta a partir de teixit animal, normalment boví o porcí. No obstant això, aquest tipus de vàlvules s’acaben deteriorant passats entre 10 i 15 anys. Ara, un estudi publicat a la revista Nature Medicine ha descobert la causa d’aquest deteriorament i ha obert la porta al disseny de noves estratègies que permetin aturar-ho.

L’estudi descriu que dos anticossos, que apareixen de forma natural poc mesos desprès de néixer, són els desencadenants del deteriorament. Aquests anticossos reconeixen molècules del teixit animal de la vàlvula com a no pròpies i inicien una resposta inflamatòria que l’acaba danyant. El treball ha estat co-liderat amb altres centres de recerca internacionals pel Dr. Rafael Mañez, cap de grup de recerca de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i cap del Servei de Medicina Intensiva de l’Hospital Universitari de Bellvitge (HUB) i que durant anys ha coordinat un programa pioner en el camp del xenotrasplantament.

Coneixent les causes del deteriorament, els investigadors proposen produir les vàlvules a partir de teixit d’animals modificats genèticament que no expressin les molècules que reconeixen els dos anticossos i allargar-ne així la duració. “Ja s’han generat porcs que no expressen algunes d’aquestes molècules concretes, n’és un exemple el donant de cor del primer trasplantament porc-humà que acaba de tenir lloc a Maryland, tenim la tecnologia per crear-ho -apunta el Dr. Mañez-, només caldria provar-ho en aquest context“.

En aquesta recerca s’han estudiat gairebé 1.700 pacients de tota Europa, els quals se’ls hi ha fet un seguiment de la seva evolució els 15 anys posteriors al recanvi valvular. El gran nombre de pacients inclosos en aquesta cohort internacional ha permès detectar que aquests pacients presenten un augment significatiu dels anticossos en qüestió un mes després de la implantació i que creen dipòsits d’anticossos en les mateixes vàlvules.

Per altra banda, la spinoff sorgida de l’IDIBELL RemAb Therapeutics ha dissenyat un tractament que elimina de manera selectiva i innòcua un dels anticossos desencadenants del deteriorament de les vàlvules biològiques . Aquest compost ha mostrat la seva eficàcia en les proves preclíniques i aquest any s’iniciarà un assaig per testar-lo en humans. “Administrar aquest tractament a les persones que se’ls hi ha implantat una vàlvula biològica seria una bona solució per ampliar la seva vida mitjana“, comenta el Dr. Mañez.

 

Una solució per la gent més jove

Segons el Dr. Mañez, la troballa també suposa una nova alternativa per a les persones joves que necessiten un reemplaçament valvular. Per a aquests pacients les biològiques no són una bona opció, ja que cada 10 anys s’haurien de sotmetre a una cirurgia d’alt risc. Això els obliga  a utilitzar vàlvules mecàniques metàl·liques, que són permanents però requereixen l’administració d’anticoagulants tota la vida. El tractament amb anticoagulants s’ha de fer sota un seguiment mèdic estret i implica el risc de patir una hemorràgia descontrolada.

Poder optar a les vàlvules biològiques suposaria una millora clara en la seguretat i qualitat de vida d’aquests pacients més joves, a més d’un estalvi de recursos per als sistemes de salut”, assenyala el Dr. Mañez.

 

 

L’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) és un centre de recerca en biomedicina creat l’any 2004. Està participat per l’Hospital Universitari de Bellvitge i l’Hospital de Viladecans de l’Institut Català de la Salut, l’Institut Català d’Oncologia, la Universitat de Barcelona i l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat.

L’IDIBELL és membre del Campus d’Excel·lència Internacional de la Universitat de Barcelona HUBc i forma part de la institució CERCA de la Generalitat de Catalunya. L’any 2009 es va convertir en un dels cinc primers centres d’investigació espanyols acreditats com a institut d’investigació sanitària per l’Instituto de Salud Carlos III. A més, forma part del programa “HR Excellence in Research” de la Unió Europea i és membre de EATRIS i REGIC. Des de l’any 2018, l’IDIBELL és un Centro Acreditado de la Fundación Científica AECC (FCAECC).

Scroll to Top