Com va afectar el confinament al tractament de les persones amb addiccions al joc?

  • Un equip de l’IDIBELL i l’Hospital de Bellvitge ha observat un grup de persones amb addicció al joc durant nou mesos durant i després del confinament.
  • Els resultats de l’estudi mostren que portar poc temps de tractament, simptomatologia depressiva o l’absència de recursos d’adaptació són factors de risc per deixar el tractament durant el confinament.
Susana Jimenez_2019

La pandèmia del COVID-19 i el confinament han estat tot un repte per a la població, de fet, s’ha constatat un increment generalitzat dels símptomes d’ansietat i depressió. Aquests efectes han estat més greus en alguns grups que d’altres, com és el cas d’algunes de les persones que pateixen un trastorn d’addicció al joc. Per ells i elles, l’aïllament i el continu accés a internet han tingut un impacte significatiu. No obstant això, els pacients que ja estaven ben vinculats al programa de tractament, i als qui el confinament va privar d’accedir a les màquines de joc o altres tipus de joc presencial, varen presentar una millora.

Un equip liderat per la Dra Susana Jiménez-Murcia, cap del grup de recerca en psiconeurobiologia dels trastorns de la conducta alimentària i conductes addictives, investigadora en psicologia clínica de l’IDIBELL i l’Hospital Universitari de Bellvitge ha estudiat com aquestes circumstàncies adverses han influenciat en la taxa d’abandonament del tractament. Per això, han seguit un grup de pacients durant 9 mesos abans i després del confinament de l’inici de la pandèmia.

Els resultats de l’anàlisi, publicats a Frontiers in Psychology, mostren que un 37% dels pacients va deixar el tractament durant el confinament. El major determinant a que això passés era que portessin poc temps fent tractament, ja que les taxes d’abandonament són molt més elevades a l’inici, quan encara no s’ha format una relació prou estreta entre el pacient i el terapeuta. Altres fets, com patir simptomatologia depressiva o tenir poques tècniques d’adaptació als canvis també varen semblar estar presents en pacients que varen abandonar el tractament. Després del confinament, en canvi, varen ser les persones que que tenien més preocupacions per perdre la feina les que presentaren més abandonaments de la teràpia.

Aquests resultats poden ser útils per identificar amb anticipació els individus amb més risc d’abandonament davant de situacions semblants -explica la Dra Jiménez-Murcia-, i poder actuar a temps per intentar evitar que deixin el tractament”.

 

 

L’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) és un centre de recerca en biomedicina creat l’any 2004. Està participat per l’Hospital Universitari de Bellvitge i l’Hospital de Viladecans de l’Institut Català de la Salut, l’Institut Català d’Oncologia, la Universitat de Barcelona i l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat.

L’IDIBELL és membre del Campus d’Excel·lència Internacional de la Universitat de Barcelona HUBc i forma part de la institució CERCA de la Generalitat de Catalunya. L’any 2009 es va convertir en un dels cinc primers centres d’investigació espanyols acreditats com a institut d’investigació sanitària per l’Instituto de Salud Carlos III. A més, forma part del programa “HR Excellence in Research” de la Unió Europea i és membre de EATRIS i REGIC. Des de l’any 2018, l’IDIBELL és un Centro Acreditado de la Fundación Científica AECC (FCAECC).

Scroll to Top