Descriuen marcadors neuronals que prediuen l’eficàcia de la teràpia psicològica en els pacients amb ansietat

  • La teràpia cognitivoconductual és la primera opció per a les persones que pateixen trastorns d’ansietat. Tot i això, només la meitat dels pacients mostren una millora substancial.
  • Un equip internacional, liderat per investigadors de l’IDIBELL, l’IDIBAPS i el CIBERSAM, han descrit que l’activació de les regions cerebrals encarregades d’identificar els estímuls rellevants i avaluar la resposta fisiològica cap a ells és un indicador de bon pronòstic de la teràpia.
  • Conèixer aquests marcadors podria permetre fer abordatges terapèutics més personalitzats que incrementin la taxa d’èxit.
NP04 - C Soriano_Ansietat - Imatge

Els trastorns d’ansietat són el grup de trastorns mentals més freqüents. Inclouen el trastorn de pànic, ansietat generalitzada, ansietat social o fòbies específiques. La teràpia cognitivoconductual és el tractament d’elecció per a aquest tipus de trastorns, però només la meitat dels pacients mostren una millora important.

Ara, un grup internacional de científics liderats pels Drs. Miquel Àngel Fullana i Joaquim Raduà, de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques Agustí Pi i Sunyer (IDIBAPS), i el Dr. Carles Soriano-Mas, de l’Institut de Recerca Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), tots investigadors del CIBER de Salut Mental (CIBERSAM), ha descrit que l’activació de dos circuits neuronals concrets és indicadora d’una bona resposta a la teràpia cognitivoconductual.

Els resultats, publicats a la revista Psychological Medicine, mostren que les persones que tenen una millora més gran del trastorn d’ansietat després de la teràpia presenten abans de l’inici de la teràpia una major activació de les regions cerebrals que permeten identificar els estímuls altament rellevants de l’entorn. És a dir, són capaços de distingir clarament, per exemple, entre els estímuls indicadors d’un risc potencial i els que no aporten informació. A més, aquestes persones també tenen més actives les regions cerebrals que els permeten ser conscients dels efectes fisiològics que els causen aquests estímuls.

Els investigadors apunten: “Conèixer el grau dactivació daquestes regions cerebrals abans de linici de la teràpia cognitivoconductual ens permetrà millorar el maneig clínic daquests pacients, ja que podrem predir lefectivitat de la intervenció“. I afegeixen: En un futur, aquests marcadors, en combinació amb altres, ens han de permetre fer tractaments més personalitzats i efectius dels trastorns mentals”.

Per fer aquest estudi es van revisar els resultats d’anàlisi de les ressonàncies magnètiques funcionals del cervell de gairebé 450 pacients amb ansietat procedents de 17 estudis previs. Les anàlisis realitzades ara amb aquestes dades van permetre posar en relació l’activitat de diferents regions cerebrals durant la realització de diferents tasques amb components emocionals amb la reducció de símptomes d’ansietat després del tractament cognitivoconductual.

 

 

L’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) és un centre de recerca en biomedicina creat l’any 2004. Està participat per l’Hospital Universitari de Bellvitge i l’Hospital de Viladecans de l’Institut Català de la Salut, l’Institut Català d’Oncologia, la Universitat de Barcelona i l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat.

L’IDIBELL és membre del Campus d’Excel·lència Internacional de la Universitat de Barcelona HUBc i forma part de la institució CERCA de la Generalitat de Catalunya. L’any 2009 es va convertir en un dels cinc primers centres d’investigació espanyols acreditats com a institut d’investigació sanitària per l’Instituto de Salud Carlos III. A més, forma part del programa “HR Excellence in Research” de la Unió Europea i és membre de EATRIS i REGIC. Des de l’any 2018, l’IDIBELL és un Centro Acreditado de la Fundación Científica AECC (FCAECC).

Scroll to Top