El 60% dels pacients hospitalitzats per Covid-19 desenvolupen simptomatologia neurològica

El 60% dels pacients hospitalitzats per Covid-19 desenvolupen simptomatologia neurològica i un 12% dels pacients post-Covid tenen seqüeles neurològiques, segons s’ha posat de manifest en una taula rodona del 2n Congrés Multidisciplinari Covid-19 que ha moderat el Dr. Pere Cardona, investigador principal de l’IDIBELL i coordinador de la Unitat Neurovascular de l’HUB.

NO35 - Cardona_COVID Neuro - Imatge

“Hem pogut observar que el SARS-CoV-2 té diverses vies per produir afectació neurològica: per invasió directa de virus en el sistema nerviós central, a través de la resposta immune, o sobretot per afectació indirecta. La invasió directa sembla anecdòtica i molt poc probable”, assenyala el Dr. Cardona, que va moderar la taula Afectació neurològica en pacients amb Covid-19.

“En els pocs casos en què s’ha detectat presència de virus en cèl·lules del sistema nerviós central –afegeix–, aquest sembla haver pogut envair el sistema per tres vies diferents: l’olfactòria, mitjançant el líquid cefalorraquidi o pel torrent sanguini. A més, l’autoimmunitat també podria explicar alguns dels pocs casos trobats de dismielinització (síndrome de Guillain-Barré). En tot cas, la gran majoria d’afectacions neurològiques en pacients Covid-19 han estat indirectes, ja siguin com a resposta inflamatòria, coagulopatia i/o danys sobre l’endoteli vascular o miocàrdic, o bé per complicacions secundàries”.

Un dels últims estudis que s’han realitzat fins ara indiquen que el 60% dels pacients hospitalitzats per Covid-19 van tenir símptomes neurològics, encara que en el 85% dels casos van ser símptomes lleus i inespecífics. Entre ells es troben dolor muscular, encefalitis, encefalopaties, mielitis, crisis epilèptiques, neuropaties o, de forma més prevalent, anòsmia (pèrdua d’olfacte) i cefalees. Altres complicacions més severes són els accidents cerebrovasculars, com ara els ictus isquèmics o hemorràgics, o les trombosis venoses cerebrals.

Pel que fa a l’anòsmia, a més de tenir un bon pronòstic, s’ha identificat com un dels símptomes més habituals en persones joves, en dones i en persones amb algun tipus d’afecció neurològica prèvia.

Respecte a la cefalea, s’ha descrit un tipus de mal de cap molt específic i associat al virus. És una cefalea semblant a la migranya, de característiques opressives, que empitjora amb l’activitat i els moviments de cap, que desperta a la nit a un 33% dels pacients i que, en ocasions, ve acompanyada d’hipersensibilitat. Es creu que els episodis de cefalees poden ser deguts a la resposta inflamatòria. Entre un 10 i un 20% dels amb aquesta simptomatologia desenvolupen una cefalea crònica.

Encara que menys freqüents, els accidents cerebrovasculars són molt més greus. S’apunta a un increment del risc de patir ictus isquèmic del 1-2% i de fins el 4% de trombosis cerebral. Alguns grups internacionals situen la mortalitat per ictus en persones amb Covid-19 en 59%. A l’Hospital de Bellvitge, els casos d’ictus en pacients amb Covid-19 van suposar entre el 15 i el 20% dels casos totals.

De forma general, un recent estudi realitzat a Espanya assenyala que el 51% de pacients que ha sobreviscut a la Covid-19 han desenvolupat seqüeles que poden prolongar-se fins a 12 mesos. Entre elles, els símptomes neurològics arriben a un 12% dels pacients post-Covid i entre ells destaquen sobretot la cefalea i els problemes cognitius (l’anomenada “boira mental”). També són molt habituals altres símptomes no exclusivament neurològics com poden ser la fatiga o el dolor muscular (més del 50% dels pacients que han passat la Covid-19). A més, el mal de cap, la fatiga i el dolor muscular figuren entre les seqüeles més persistents.

D’altra banda, el Dr. Cardona ha explicat que “la incidència de trombosi venosa cerebral en relació amb la vacuna és molt anecdòtica. No ha calgut modificar els fluxos de treball en Neurologia ni en els circuits assistencials a Urgències, tot i que sí que hem observat un lleu increment de consultes per cefalea tant en atenció primària com als hospitals”.

 

 

L’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) és un centre de recerca en biomedicina creat l’any 2004. Està participat per l’Hospital Universitari de Bellvitge i l’Hospital de Viladecans de l’Institut Català de la Salut, l’Institut Català d’Oncologia, la Universitat de Barcelona i l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat.

L’IDIBELL és membre del Campus d’Excel·lència Internacional de la Universitat de Barcelona HUBc i forma part de la institució CERCA de la Generalitat de Catalunya. L’any 2009 es va convertir en un dels cinc primers centres d’investigació espanyols acreditats com a institut d’investigació sanitària per l’Instituto de Salud Carlos III. A més, forma part del programa “HR Excellence in Research” de la Unió Europea i és membre de EATRIS i REGIC. Des de l’any 2018, l’IDIBELL és un Centro Acreditado de la Fundación Científica AECC (FCAECC).

Scroll to Top