El càncer de cèl·lules escamoses és el segon càncer de pell més freqüent. En un percentatge de pacients aquest càncer és recurrent, o bé, genera metàstasi. En aquests casos el tractament amb quimioteràpia i/o radioteràpia té una resposta molt limitada. Estudis realitzats pel grup de la Dra. Muñoz, de l’Institut de Recerca Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), en col·laboració amb investigadors de ProCURE de l’Institut Català d’Oncologia (ICO), del Barcelona Supercomputing Center (BSC) i investigadors clínics de l’ICO i de l’Hospital Universitari de Bellvitge, han demostrat que la via de senyalització d’EGFR controla el creixement dels carcinomes de pell en estadis inicials de progressió.
S’han realitzat assajos clínics que prèviament havien demostrat que només la meitat dels pacients amb carcinomes escamosos de pell responien eficaçment als inhibidors d’EGFR, però es desconeixia perquè la resta de pacients no responien al tractament o desenvolupaven resistència a aquests inhibidors. Per estudiar els mecanismes moleculars responsables d’aquesta resistència i identificar teràpies alternatives, el grup de la Dra. Muñoz ha utilitzat dos models experimentals. D’una banda, s’han establert cultius cel·lulars primaris, per estudiar el creixement in vitro de cèl·lules tumorals derivades de pacients. De l’altra, s’han generat models animals als quals se’ls ha implantat una biòpsia del tumor original del pacient.
Tots dos models es van sotmetre a tractament amb inhibidors d’EGFR. En aquests estudis, publicats a la revista Clinical Cancer Research, s’ha demostrat que els inhibidors d’EGFR bloquegen el creixement de carcinomes de pell en estadis primerencs, encara que aquests acaben desenvolupant resistència després d’un tractament prolongat amb aquests fàrmacs. Mentre que els carcinomes avançats, i aquells que tenen mutacions en PI3KCA, no responen a aquesta teràpia des d’un inici.
La comparació de l’expressió de gens en tumors sensibles i resistents a inhibidors d’EGFR va revelar que les cèl·lules tumorals activen una via alternativa (FGFR) que els permet seguir creixent sota la inhibició de la via d’EGFR, donant lloc a resistències. L’estudi posa en evidència que el tractament combinat amb dos fàrmacs, que bloquegen les dues vies de senyalització cel·lular paral·leles, podria suposar un avantatge per a aquells pacients que han deixat de respondre al tractament. Aquesta teràpia combinada podria ser una alternativa per a altres tipus de càncer, com els tumors de cap i coll.
La Dra. Muñoz indica que “desxifrar els mecanismes moleculars implicats en l’adquisició de resistències a aquests tractaments ens ha permès proposar la doble teràpia, atacant dues dianes diferents, per evadir les resistències“. I afegeix, “a més, ara sabem, que els carcinomes que presenten la mutació en el gen PIK3CA, o han perdut les característiques epitelials i l’activitat de la via d’EGFR, no responen al tractament, la qual cosa ens permet avançar-nos, i evitar tractaments innecessaris“.
L’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) és un centre de recerca en biomedicina creat l’any 2004. Està participat per l’Hospital Universitari de Bellvitge i l’Hospital de Viladecans de l’Institut Català de la Salut, l’Institut Català d’Oncologia, la Universitat de Barcelona i l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat.
L’IDIBELL és membre del Campus d’Excel·lència Internacional de la Universitat de Barcelona HUBc i forma part de la institució CERCA de la Generalitat de Catalunya. L’any 2009 es va convertir en un dels cinc primers centres d’investigació espanyols acreditats com a institut d’investigació sanitària per l’Instituto de Salud Carlos III. A més, forma part del programa “HR Excellence in Research” de la Unió Europea i és membre de EATRIS i REGIC. Des de l’any 2018, l’IDIBELL és un Centro Acreditado de la Fundación Científica AECC (FCAECC).