La desregulació dels nivells d’ARN i proteïnes, en comparació amb els dels teixits normals, és una característica molecular constant de tots els càncers. Darrere de les causes d’aquests canvis, recentment s’han identificat modificacions químiques a les molècules d’ARN que afectarien a la seva estabilitat, ubicació o capacitat de produir proteïnes.

Aquest és el cas del limfoma de Hodgkin, que constitueix aproximadament un 25-30% de tots els limfomes i que gràcies als constants avenços científics és curable en un 85% dels casos amb el tractament de primera línea. Malauradament, encara hi un 15% de pacients que segueixen sense respondre a la teràpia i tenen una supervivència molt reduïda.

Ara, en un article publicat a la revista Blood liderat per l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras (IJC) i amb la participació de científics de l’Institut Català d’Oncologia (ICO) i l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), es senyala un biomarcador que permetria identificar els casos que acabaran desenvolupant una malaltia més agressiva i per tant requereixen una atenció especial.

“Hem trobat que ALKBH3 és capaç de regular l’activitat de l’ARN, el pas entremig entre el genoma i les proteïnes”, explica la Dra. Anna Sureda, del Grup de Tumors del Sistema Hematopoètic i Limfoides de l’IDIBELL i Cap del Servei d’Hematologia Clínica de l’ICO. A més, els resultats indiquen que aquesta activitat reguladora és especialment important en el limfoma de Hodgkin. “Les cèl·lules canceroses d’aquest tipus de tumor no expressen el gen ALKBH3, el que estaria provocant que tinguessin més capacitat de proliferar i per tant fossin més malignes”, explica Sureda.

Aquest descobriment, obre la porta a desenvolupar tractaments específics per aquests pacients a través de la substitució de l’activitat de ALKBH3 o la reactivació de la seva expressió. “Sense ALKBH3 les cèl·lules canceroses poden modificar el microambient que les envolta i eliminar les barreres pel seu creixement. Per això és molt important el desenvolupament de bons models tumorals, a partir dels limfomes amb aquesta alteració, on poder avaluar noves estratègies terapèutiques”, conclou el Dr. Alberto Villanueva, cap del Grup de Resistència Farmacològica i Xenografts del programa ProCURE de l’IDIBELL i l’ICO i col·laborador d’aquest estudi.