Els vasos sanguinis estan formats per l’endoteli, que recobreix la llum dels vasos, i les cèl·lules murals, on s’hi inclouen els perícits. Aquest és un tipus cel·lular altament implicat en el desenvolupament i el manteniment de la funcionalitat dels vasos sanguinis. De fet, la seva afectació està relacionada amb l’aparició o progressió de malalties com les complicacions de la diabetis, les malformacions vasculars, l’ictus o el càncer. Tot i així, el paper concret que juguen els perícits en aquestes malalties encara és desconegut. Un grup de l’IDIBELL, acaba de publicar, a la revista Circulation, un treball en el qual descriu la maduració dels perícits durant l’angiogènesi i les vies moleculars que regulen aquest procés. “Conèixer com els perícits estan implicats en el desenvolupament vascular ens pot donar informació de quin paper juguen en un entorn patològic”, assegura la Dra. Mariona Graupera, líder del projecte.
L’equip de la Dra. Graupera, ha identificat i definit els diferents estats de maduració dels perícits en funció de la seva morfologia i els gens que expressen en cada moment. Concretament defineix la via de la quinasa PI3K com a eix regulador central de la maduració dels perícits en l’angiogènesi. “La formació de vasos requereix una dinàmica de maduració dels perícits òptima, la qual s’aconsegueix a través d’una regulació acurada de la via de la PI3K quinasa”, assegura Graupera, investigadora de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i del CIBER de Càncer (CIBERONC). Aquests descobriments donen les claus per poder entendre el paper dels perícits en un ambient patològic i així poder abordar-ho.
Regulació molecular de la maduració dels perícits
Les quinases PI3K és una família d’enzims que regulen la senyalització cel·lular, a més estan implicades en malalties congènites, inflamatòries i en el càncer. En el context de la maduració dels perícits, sorprenentment, la variant de la quinasa PI3K que regula el procés és diferent de la de la majoria de malalties, es tracta de la β enlloc de la més freqüentment implicada en la formació dels vasos sanguinis α. Això converteix la variant β en una candidata ideal per a futurs tractaments, ja que permetria un atac més selectiu d’aquelles malalties causades per alteracions en la maduració dels perícits, sense afectar l’activitat de les quinases que actuen en altres processos.
Noves eines per l’estudi dels perícits
Per a realitzar aquests estudis han utilitzat tècniques que els hi permetien determinar els gens que s’expressen específicament en els perícits dels ratolins in vivo. Això, combinat amb l’ús de ratolins que, gràcies a marcadors fluorescents, els hi permetien observar perícits aïllats i determinar-ne la morfologia, els hi ha permès creuar ambdues dades, és a dir, determinar l’estat de maduració dels perícits a través de la seva morfologia i identificar els gens que expressen en aquell moment.
Es tracta de tècniques molt senzilles i informatives que podrien ser utilitzades en contextos patològics. Això permetria estudiar l’estat de maduració i la signatura molecular dels perícits en diverses patologies per buscar-ne la implicació i possibles tractaments.
Finançament i col·laboracions
Aquest projecte ha estat gràcies al finançament de les beques Leonardo de la Fundación BBVA, una beca predoctoral ITN Marie Curie, una ajuda Juan de la Cierva i el suport del CIBERONC i de l’AECC.
També s’ha contat amb la col·laboració de Dr. Ralf H Adams del Institut Max Planck, una gran eminència en el camp de l’angiogènesi, a més de la col·laboració del Dr. Arkaitz Carracedo del CIC bioGUNE i la Universitat del País Vasc (UPV/EHU).