Cucs avatar ajuden a identificar factors que modifiquen malalties d’origen genètic

np4_gusanos_avatar_jceron_hummolgen_-_image3b

Investigadors de l’IDIBELL han utilitzat edició genètica en el cuc C. elegans, per tal de reproduir mutacions humanes causants de la retinosis pigmentaria. Aquest mètode els ha permès estudiar factors que influeixen en el desenvolupament de la malaltia i possibles tractaments farmacològics. 

 

Sovint, pacients d’una mateixa família, i portadors de la mateixa mutació genètica, desenvolupen la malaltia de manera diferent. Això pot ser degut a l’existència de mutacions en altres gens secundaris, les quals influeixen en l’aparició i progressió de la malaltia causada per una mutació principal. Així, per exemple, membres d’una família que són portadors de la mateixa mutació poden començar a patir símptomes als 20 anys, i altres als 50 anys. Conèixer quins factors influeixen en el fet que la malaltia aparegui abans o després, i que es desenvolupi d’una manera o altra, ajudaria a un millor pronòstic i a l’aplicació de tractaments preventius. La retinosis pigmentaria és un grup de malalties genètiques i degeneratives, que es caracteritzen per la pèrdua progressiva de les cèl·lules receptores de la llum a la retina, el que acaba provocant la falta de resposta a la llum, i per tant, la pèrdua progressiva de la visió.

Dos investigadors del grup del Dr. Julián Cerón, Dmytro Kukhtar i Karinna Rubio-Peña, de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), han treballat sobre aquesta qüestió en els darrers anys. Per fer-ho, i mitjançant la tècnica d’edició genètica CRISPR, van introduir en cucs C. elegans mutacions causants de la retinosis pigmentaria en humans. Posteriorment, aquestes mutacions es van classificar en dos grups: les que causaven un problema obvi als cucs (p. ex. esterilitat o menor grandària) i les que no.

Els cucs que no van resultar afectats per les mutacions humanes es van utilitzar per buscar altres gens la inactivació dels quals causés alteracions en els cucs mutants, però no en els cucs control. Així es van identificar fins a tres gens que podrien estar modificant la malaltia, i juntament amb la mutació principal, podrien produir una progressió diferencial d’aquesta.

D’altra banda, aquells cucs avatar als quals la mutació humana els causava un defecte, van ser utilitzats per buscar fàrmacs que disminuïssin l’efecte negatiu de la mutació. El resultat va ser sorprenent perquè es van identificar fàrmacs que eren nocius per als cucs amb les mutacions humanes, però que no afectaven igual als cucs control. Amb això, aquest estudi canvia el paradigma de la recerca de fàrmacs pel tractament de malalties, ja que, tot i que és important trobar fàrmacs que curin, també és rellevant identificar aquells medicaments que puguin ser perjudicials per a pacients amb determinades mutacions genètiques.

Aquest treball de recerca ha estat finançat principalment per l’Institut de Salut Carlos III (ISCIII) i per la fundació ONCE.

 

Referència:

Mimicking of splicing-related retinitis pigmentosa mutations in C. elegans allow drug screens and identification of disease modifiers. Kukhtar D, Rubio-Peña K, Serrat X, Cerón J. Human Molecular Genetics. 2020 Jan 10. pii: ddz315.

Scroll to Top