Susana Jiménez Murcia: “el joc es converteix en una addicció quan passa de ser un entreteniment a una necessitat”

1920x1080-light-steel-blue-solid-color-background_1

L’addicció al joc i a les tecnologies de la informació i la comunicació, que s’engloben dins de la denominació genèrica d’addiccions comportamentals, és un problema sanitari i social cada cop més important. La cap de la Unitat de Joc Patològic de l’Hospital Universitari de Bellvitge i investigadora de l’IDIBELL Susana Jiménez Murcia va parlar el 20 de novembre sobre ludopatia i addicció a les tecnologies al Centre Cultural Sant Josep de l’Hospitalet de Llobregat. L’acte estava coorganitzat per l’IDIBELL i forma part de les activitats de la Setmana de la Ciència 2012.

L’especialista en addiccions comportamentals va mostrar-se preocupada per la proliferació dels jocs d’apostes per Internet que, segons va alertar, han fet augmentar el nombre i la gravetat dels casos atesos. “Abans els afectats trigaven quatre o cinc anys a tenir problemes socials i econòmics greus, però els jocs d’apostes per Internet han fet que aquests problemes apareguin abans d’un any”.

L’addicció al joc acostuma a començar amb una fase en què l’afectat obté, sobretot, guanys, després comença a acumular pèrdues i finalment entra en una fase de desesperació. El joc arriba a afectar seriosament les relacions personals, l’economia i la salut de l’afectat. “El joc es converteix en una addicció quan passa de ser un entreteniment a una necessitat i acaba desplaçant activitats quotidianes com la feina, els estudis, les relacions amb altres persones i fins i tot activitats bàsiques com menjar”, va explicar Jiménez Murcia.

Tot i que aquestes addiccions comportamentals són molt heterogènies, l’especialista va destacar que les persones addictes al joc o a dispositius tecnològics acostumen a tenir un perfil psicològic comú: baixa autoestima, poca tolerància al fracàs i a la frustració, entre d’altres característiques. Amb excepció de les persones addictes a les xarxes socials, els afectats també acostumen a ser introvertits i a manifestar símptomes depressius, tot i que “encara no està clar si l’addicció al joc apareix com una conseqüència de la depressió o és a l’inrevés”, va explicar l’experta, que ha observat que en la majoria de casos la depressió apareix com a conseqüència de l’addicció.

Per ajudar als afectats a controlar els seus impulsos, l’equip encapçalat per la Dra. Jiménez Murcia, juntament amb la Unitat de Trastorns de l’Alimentació del mateix hospital de Bellvitge i especialistes d’altres centres europeus, units en el consorci Playmancer, han desenvolupat un videojoc terapèutic que està donant bons resultats a la consulta. El videojoc, anomenat Islands, interactua amb les emocions del pacient a través de biosensors. L’objectiu d’Islands és sortir d’una illa. A través dels biosensors, el joc detecta les expressions facials i de veu i les reaccions fisiològiques de la persona que l’està utilitzant. Això permet que les reaccions emocionals del pacient influeixin en el desenvolupament del joc. L’usuari només aconsegueix avançar cap a l’objectiu de sortir de l’illa si reacciona amb autocontrol a les situacions plantejades.

El videojoc terapèutic s’està utilitzat com a eina complementària al tractament psicològic habitual que segueixen els pacients amb ludopatia. Així, la unitat encapçalada per la doctora Jiménez Murcia inclou la teràpia amb el videojoc dins del tractament congnitivoconductual, en què també s’implica les persones més properes al pacient en el procés de recuperació. L’especialista va destacar durant la conferència que la resposta al tractament és força positiva, més que en el cas d’addiccions no comportamentals, malgrat que molts pacients, sobretot els addictes a dispositius tecnològics, no són conscients de tenir un problema i sovint arriben a la consulta empesos per familiars.

La cap de la Unitat de Joc Patològic de Bellvitge va explicar que darrere de l’addició existeixen factors biològics, psicològics i socials que afavoreixen l’aparició d’aquests trastorns i que també en condicionen l’abordatge. Susana Jiménez Murcia es va mostrar preocupada per la facilitat d’accés a jocs i a aplicacions que ha suposat Internet i els dispositius mòbils, que ha fet augmentar els casos patològics. “Ara, segons els estudis epidemiològics, fins a un 38% dels joves presenten un ús problemàtic d’Internet”, va alertar l’experta.

La doctora Jiménez Murcia va explicar durant la xerrada que, igual que els addictes a les drogues o l’alcohol, els ludòpates rehabilitats no poden tornar a jugar mai més. En canvi, això és pràcticament impossible en el cas de l’addicció a Internet o a altres tecnologies que estan presents en la nostra vida quotidiana. En aquest cas, se’ls ensenya a utilitzar aquestes eines de manera responsable.

Scroll to Top