El càncer de fetge és el sisè més freqüent al món i el tercer amb pitjor pronòstic. Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), el 2020 se li van atribuir un total de 830.000 defuncions; una xifra en constant creixement que només es veu superada pel càncer de pulmó o el de còlon. Hi ha diversos factors de risc per a aquest tipus de tumor, com ara el consum excessiu d’alcohol, l’obesitat, el sedentarisme, les infeccions virals causades per l’hepatitis B i C i el consum de drogues, entre d’altres. Cal destacar que, en termes d’incidència i mortalitat, les xifres són més grans en homes que en dones. Tot i que s’han produït grans progressos en els darrers anys, encara cal avançar en el coneixement dels mecanismes moleculars d’aquesta malaltia i en el disseny de noves opcions terapèutiques.
Ara, un estudi publicat a la revista Hepatology subratlla la importància d’una proteïna anomenada NOX4 en el desenvolupament del carcinoma hepatocel·lular, que és la forma més agressiva i, malauradament, la més comuna de càncer de fetge. Utilitzant ratolins modificats genèticament, cultius cel·lulars i mostres de tumors humans, l’equip d’Isabel Fabregat, cap del grup de TGF-beta i Càncer de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), ha aconseguit identificar els mecanismes moleculars regulats per aquesta proteïna i ha desxifrat el paper protector contra el càncer.
“Si bé les cèl·lules canceroses del fetge tenen especial avidesa per la glucosa i els lípids, cosa que els permet multiplicar-se ràpidament, NOX4 frena aquests processos“, explica Fabregat, que també és professora de la Universitat de Barcelona i cap de grup del CIBER a l’Àrea de Malalties Hepàtiques i Digestives (CIBEREHD). Afegeix: “Quan l’activitat de NOX4 és baixa, es reprograma el metabolisme cel·lular i es provoca un estrès oxidatiu, cosa que afavoreix que el tumor proliferi més i augmenti la seva capacitat d’envair altres teixits. Per tant, els nivells de NOX4 poden condicionar l’evolució del càncer de fetge“.
Diferències entre proteïnes NOX
Durant l’aparició del càncer de fetge es crea un microambient oxidatiu que provoca estrès cel·lular, cosa que activa les proteïnes NOX. No obstant això, no totes les proteïnes de la família tenen les mateixes funcions. Mentre que NOX4 té un efecte protector, tal com ha revelat aquest estudi, NOX1 contribueix a la progressió càncer. “Els resultats apunten que NOX1 afavoreix que s’incrementi encara més l’estrès oxidatiu, procés que NOX4 aconsegueix reduir“, explica Irene Peñuelas, investigadora postdoctoral a l’IDIBELL, així com al CIBEREHD i primera signant de l’estudi.
Les proteïnes NOX estarien assolint aquests canvis mitjançant la regulació dels factors de transcripció MYC i NRF2, responsables de l’expressió de molts gens implicats en el càncer. “Hem vist que en absència de NOX4 s’augmenta l’expressió de NOX1 o NOX2, cosa que provoca un augment en l’activitat de NRF2 i MYC, que són responsables de canvis als mitocondris i una reprogramació del metabolisme oxidatiu, augmentant la capacitat energètica de la cèl·lula“, indica Peñuelas.
De fet, estudis previs del mateix grup havien assenyalat que l’eliminació de NOX4 estimula la proliferació de les cèl·lules del fetge. “Les aplicacions terapèutiques de NOX4 són molt àmplies. Ens pot interessar inhibir-la per promoure la regeneració del fetge en situacions de malalties cròniques que produeixen fibrosi hepàtica, o justament el contrari, compensar la seva manca d’activitat en casos de càncer per frenar la progressió“, conclou Fabregat.
El treball s’ha realitzat en el context del consorci CIBER pertanyent a l’Institut de Salut Carlos III i ha estat liderat des de l’IDIBELL amb la participació de professionals de l’Institut Català d’Oncologia, l’Hospital Universitari de Bellvitge i la Universitat de Barcelona en col·laboració amb grups d’investigació a escala nacional del CIC bioGUNE, el Centre de Biologia Molecular Severo Ochoa, la Universitat Autònoma de Madrid, l’IRB Barcelona, i a escala internacional amb científics de el University College Dublin.
L’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) és un centre de recerca en biomedicina creat l’any 2004. Està participat per l’Hospital Universitari de Bellvitge i l’Hospital de Viladecans de l’Institut Català de la Salut, l’Institut Català d’Oncologia, la Universitat de Barcelona i l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat.
L’IDIBELL és membre del Campus d’Excel·lència Internacional de la Universitat de Barcelona HUBc i forma part de la institució CERCA de la Generalitat de Catalunya. L’any 2009 es va convertir en un dels cinc primers centres d’investigació espanyols acreditats com a institut d’investigació sanitària per l’Instituto de Salud Carlos III. A més, forma part del programa “HR Excellence in Research” de la Unió Europea i és membre de EATRIS i REGIC. Des de l’any 2018, l’IDIBELL és un Centro Acreditado de la Fundación Científica AECC (FCAECC).