Arreu del món, el càncer de còlon és un dels tumors més freqüents i amb major mortalitat associada. La detecció precoç millora el pronòstic i la supervivència dels pacients, però cal millorar l’eficiència dels programes de cribratge.
S’estima que l’evolució dels adenomes, o pòlips adenomatosos, que es formen a la mucosa de l’intestí gruixut a un tumor colorectal pot durar uns 10 anys. Això permet disposar d’un ampli marge de temps per detectar el càncer i prevenir-ne l’aparició. Actualment, es recomana realitzar proves de cribratge a la població major de 50 anys. La detecció de sang oculta a la femta és un dels mètodes més emprats per determinar aquelles persones que s’haurien de sotmetre a una colonoscòpia. Això no obstant, s’ha observat que la sensibilitat de la prova no és òptima i es duen a terme més colonoscòpies de les necessàries.
Amb l’objectiu d’optimitzar els programes de detecció precoç, el Dr. Victor Moreno del IDIBELL i de l’ICO i el Dr. Sergi Castellví-Bel del Clínic-IDIBAPS han liderat un estudi, amb participació de l’Hospital del Mar, que avalua la utilitat de les variables genètiques de risc pel càncer de còlon com a eina de cribratge. La revista Cancer Epidemiology, Biomarkers & Prevention en publica els resultats i els destaca dins la secció d’articles rellevants.
L’estudi inclou prop de 3000 persones, d’entre 50 i 69 anys, amb una prova de sang a la femta positiva, reclutades a tres centres hospitalaris de Barcelona. Els investigadors varen analitzar 62 variants genètiques associades prèviament al càncer de còlon per tal de calcular el risc genètic de cada participant. La combinació d’aquesta dada, junt amb les variables d’edat, sexe i valor positiu de la prova de sang a la femta va permetre desenvolupar un model matemàtic més específic que la prova sola. “La capacitat del model de detectar individus amb lesions rellevants és molt semblant a la del test de sang oculta a la femta. No obstant això, millora la classificació de pacients que requereixen una colonoscòpia, fet que permet reduir el nombre d’exploracions innecessàries”, assenyalen els investigadors.
Tot i els bons resultats, els investigadors remarquen que el treball presenta certes limitacions, com la mida de la cohort de pacients o el número de variants genètiques estudiades, que poden restar poder predictiu al model. Per això, caldria complementar-lo amb una anàlisi del genoma més ampli o la inclusió de més individus, d’altres biomarcadors, com el microbioma, o variables, com els factors ambientals.
Text adaptat de l’IDIBAPS
L’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) és un centre de recerca en biomedicina creat l’any 2004. Està participat per l’Hospital Universitari de Bellvitge i l’Hospital de Viladecans de l’Institut Català de la Salut, l’Institut Català d’Oncologia, la Universitat de Barcelona i l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat.
L’IDIBELL és membre del Campus d’Excel·lència Internacional de la Universitat de Barcelona HUBc i forma part de la institució CERCA de la Generalitat de Catalunya. L’any 2009 es va convertir en un dels cinc primers centres d’investigació espanyols acreditats com a institut d’investigació sanitària per l’Instituto de Salud Carlos III. A més, forma part del programa “HR Excellence in Research” de la Unió Europea i és membre de EATRIS i REGIC. Des de l’any 2018, l’IDIBELL és un Centro Acreditado de la Fundación Científica AECC (FCAECC).