Una investigació liderada per l’IDIBELL, l’Institut Català d’Oncologia, la Universitat de Granada i l’Institut d’Investigació Biosanitària de Granada, publicada avui a la revista Environmental Health Perspectives, ha revelat la connexió entre contaminants ambientals i el càncer d’endometri. Es tracta d’un treball col·laboratiu en el qual han participat científics i metges de l’Hospital Universitari de Bellvitge i del CIBERESP.
El càncer d’endometri és un tipus de tumor que es desenvolupa a la cara interna de l’úter i suposa més de 5.000 nous casos a Espanya anualment, amb un gran impacte en la salut de les dones. A més, aquesta modalitat de càncer es presenta cada vegada amb major freqüència, en part, per l’envelliment de la població. Per altra banda, en tractar-se d’un tipus de càncer depenent d’hormones, els estrògens poden intervenir sobre el seu desenvolupament i evolució.
Aquest estudi aborda la relació entre el càncer d’endometri i l’exposició a mescles de contaminants ambientals que poden interferir amb les funcions de les hormones. Aquesta classe de compostos, coneguts com a disruptors endocrins, actuen com a xenoestrògens i es troben en molts productes químics industrials, incloent-hi pesticides i herbicides, a part de cosmètics i altres articles de consum quotidià.
Mitjançant tècniques avançades d’anàlisi química i assaigs biològics, els investigadors han avaluat la càrrega hormonal total a la sang de més de 300 dones, amb càncer d’endometri i sense. “L’ús d’aquests assaigs biològics ens ajuda a entendre l’impacte negatiu de les mescles químiques” afirma Marieta Fernández, catedràtica de la Universitat de Granada i investigadora de l’Institut de Recerca Biosanitària de Granada i del CIBERESP.
Els resultats revelen una associació entre l’exposició als disruptors endocrins i un risc més elevat de desenvolupar càncer d’endometri. “És interessant que trobem l’efecte amb dosis mitjanes de xenoestrògens, però no amb altes, de manera similar a allò que s’ha observat amb les hormones endògenes”, explica Laura Costas, investigadora de l’IDIBELL i l’Institut Català d’Oncologia.
“Aquesta relació segurament està vinculada amb la pròpia naturalesa del tumor, ja que és un càncer dependent d’hormones. Per això volem també estudiar si la presència de xenoestrògens implicaria una pitjor evolució de la patologia en aquelles dones que ja tenen la malaltia”, avança Costas, també investigadora del CIBERESP.
Aquesta investigació aporta llum sobre l’impacte negatiu dels disruptors endocrins a la salut humana i té implicacions significatives per a la salut pública. A més, els resultats recalquen la necessitat de considerar l’efecte combinat de mescles químiques en el moment de l’avaluació del risc ambiental.
L’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) és un centre de recerca en biomedicina creat l’any 2004. Està participat per l’Hospital Universitari de Bellvitge i l’Hospital de Viladecans de l’Institut Català de la Salut, l’Institut Català d’Oncologia, la Universitat de Barcelona i l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat.
L’IDIBELL és membre del Campus d’Excel·lència Internacional de la Universitat de Barcelona HUBc i forma part de la institució CERCA de la Generalitat de Catalunya. L’any 2009 es va convertir en un dels cinc primers centres d’investigació espanyols acreditats com a institut d’investigació sanitària per l’Instituto de Salud Carlos III. A més, forma part del programa “HR Excellence in Research” de la Unió Europea i és membre de EATRIS i REGIC. Des de l’any 2018, l’IDIBELL és un Centro Acreditado de la Fundación Científica AECC (FCAECC).