Les exposicions ambientals i els determinants socials són clau en pacients amb fibrosi pulmonar

La reconeguda Dra. Kerri Johannson, membre del Snyder Institute for Chronic Diseases de la Universitat canadenca de Calgary, va impartir el 12 de gener un seminari IDIBELL al Campus Bellvitge sobre l’impacte de les exposicions ambientals en pacients amb fibrosi pulmonar.

conferència Kerri Johansson IDIBELL seminari_240112_03 (002)

La reconeguda Dra. Kerri Johannson, membre del Snyder Institute for Chronic Diseases de la Universitat canadenca de Calgary, va impartir el 12 de gener un seminari IDIBELL al Campus Bellvitge sobre l’impacte de les exposicions ambientals en pacients amb fibrosi pulmonar.

La Dra. Maria Molina, cap del grup de recerca en Pneumologia de l’IDIBELL i responsable de la Unitat Funcional d’Interstici Pulmonar del Servei de Pneumologia de l’HUB, va introduir la ponència de Johannson, destacant-la com a exemple de “divulgadora entusiasta i compromesa” en l’àmbit de les Malalties Pulmonars Intersticials (MPID). La recerca de la Dra. Johannson està centrada en la relació entre les exposicions per inhalació i les MPID, així com la incidència del medi ambient i els determinants socials de la salut en els resultats dels pacients.

“Les Malalties Pulmonars Intersticials no són només una qüestió genètica”, va incidir la Dra. Johannson i, mitjançant l’exposició de dades, va deixar clar que no tot ho pot respondre el potencial origen genètic. De fet, els estudis especialitzats en aquest àmbit rebaixen la influència genètica en les MPID per sota del 20%. “El 26% dels casos de fibrosi pulmonar idiopàtica s’atribueixen a exposicions relacionades amb la ocupació del pacient”, va recordar l’experta canadenca i va recalcar la necessitat de tenir en compte diversos determinants socials com educació, habitatge, alimentació o justícia social.

Johannson va assenyalar també les evidents desigualtats de gènere existents en l’especialitat. Concretament, els homes estan sobre diagnosticats en MPID, mentre que les dones pateixen un important infradiagnòstic. A més, les dones tenen una menor taxa de supervivència, són menys presents als assajos clínics i experimenten més efectes secundaris amb la medicació prescrita.

Per últim, la professora de la Universitat de Calgary va aportar consells per a la pràctica clínica als assistents del seminari, a més d’apuntar la ineficàcia de molts qüestionaris sobre Malalties Pulmonars Intersticials: “No són gaire efectius perquè estan més pensats per a altres afeccions com l’asma”, considera Johannson.

 

 

L’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) és un centre de recerca en biomedicina creat l’any 2004. Està participat per l’Hospital Universitari de Bellvitge i l’Hospital de Viladecans de l’Institut Català de la Salut, l’Institut Català d’Oncologia, la Universitat de Barcelona i l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat.

L’IDIBELL és membre del Campus d’Excel·lència Internacional de la Universitat de Barcelona HUBc i forma part de la institució CERCA de la Generalitat de Catalunya. L’any 2009 es va convertir en un dels cinc primers centres d’investigació espanyols acreditats com a institut d’investigació sanitària per l’Instituto de Salud Carlos III. A més, forma part del programa “HR Excellence in Research” de la Unió Europea i és membre de EATRIS i REGIC. Des de l’any 2018, l’IDIBELL és un Centro Acreditado de la Fundación Científica AECC (FCAECC).

Scroll to Top