Un estudi d’investigadors de l’IDIBELL i l’Hospital Universitari de Bellvitge, publicat a la revista Kidney International, ha significat el primer pas cap al desplegament de la medicina personalitzada i de precisió en trasplantament renal. Els investigadors han aconseguit demostrar els bons resultats d’un algoritme que ajusta les dosis de l’immunosupressor tacrolimus segons les característiques de cada persona. 

Molts dels pacients que reben un trasplantament renal són tractats amb tacrolimus per evitar el rebuig. Actualment, la dosi inicial d’aquest fàrmac es decideix en funció només del pes corporal de la persona. Si després cal ajustar-la, com passa sovint, es fa només segons l’experiència empírica del metge, d’acord amb el sistema d’assaig i error. 

No es té en compte, doncs, el fet que el tacrolimus té efectes diferents en cada persona per molts motius, ni el risc immunològic personal, el risc d’efectes adversos o la qualitat del ronyó del donant. Tampoc no es decideix la dosi segons els factors genètics, tot i que se sap que, segons la persona, de vegades cal una dosi fins al doble de gran que una altra per aconseguir els mateixos efectes. 

Aquests investigadors van estudiar l’efectivitat d’un algoritme de dosificació validat que inclou l’edat, la proporció de glòbuls vermells a la sang (hematocrit) i la presència de determinats indicadors genètics en cada persona, a més del coneixement que es té de com influeixen aquests paràmetres en el comportament del fàrmac. 

L’estudi va analitzar un total de 90 pacients trasplantats de ronyó a l’Hospital de Bellvitge entre el 2018 i el 2020. En concret, va comparar el comportament del fàrmac entre els que van rebre una dosificació segons el nou algoritme i els que van rebre la dosificació estàndard tenint en compte només el pes corporal. 

El resultat va ser que, cinc dies després del trasplantament, un 55% de pacients del primer grup i només un 21% del segon grup havien assolit la concentració mínima necessària de tacrolimus. El primer grup va necessitar 5 dies i el grup de control 10 dies de mitjana per arribar al nivell terapèutic desitjat. Els pacients amb dosificació individualitzada, a més, van requerir menys canvis en la dosi i van mostrar menys variabilitat entre ells pel que fa a la presència efectiva del fàrmac. 

Després d’un trasplantament renal, el més habitual és que els pacients tractats amb tacrolimus estiguin massa o massa poc exposats a aquest fàrmac durant els primers dies, cosa que augmenta el risc de complicacions. El fet de poder assolir abans els nivells adequats pot significat una reducció del risc de rebuig i dels casos de toxicitat causada pel fàrmac. 

Segons destaca la Dra. Núria Lloberas, investigadora principal del grup de recerca en nefrologia i transplantament renal de l’IDIBELL i l’Hospital de Bellvitge i autora principal de l’estudi, “seria desitjable que l’estratègia que hem testejat fos adoptada a la majoria d’unitats de trasplantament renal. Es tracta d’una aproximació relativament fàcil i barata, que requereix només un estudi farmacogenètic previ al trasplantament i la detecció d’unes poques variables clíniques i analítiques”. 

En el mateix número de la revista Kidney International, un comentari editorial elogia el disseny i l’execució del treball i subratlla que “pot representar el començament de la medicina de precisió en el trasplantament renal”. Segons els autors de l’article editorial, el treball fet a Bellvitge marca el camí a seguir, que ha de passar, segons afirmen, per anar afegint a l’algoritme nous paràmetres que reforcin el seu paper de guia per a una teràpia plenament personalitzada. 

L’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) és un centre de recerca en biomedicina creat l’any 2004. Està participat per l’Hospital Universitari de Bellvitge i l’Hospital de Viladecans de l’Institut Català de la Salut, l’Institut Català d’Oncologia, la Universitat de Barcelona i l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat. 

L’IDIBELL és membre del Campus d’Excel·lència Internacional de la Universitat de Barcelona HUBc i forma part de la institució CERCA de la Generalitat de Catalunya. L’any 2009 es va convertir en un dels cinc primers centres d’investigació espanyols acreditats com a institut d’investigació sanitària per l’Instituto de Salud Carlos III. A més, forma part del programa “HR Excellence in Research” de la Unió Europea i és membre de EATRIS i REGIC. Des de l’any 2018, l’IDIBELL és un Centro Acreditado de la Fundación Científica AECC (FCAECC).