Una metaanàlisi de l’IDIBELL i l’Hospital de Bellvitge examina l’ús d’antibiòtics beta-lactàmics en la neutropènia febril

NO76 - C Gudiol_J Infect - Imatge noti

La neutropènia febril és una complicació que es produeix sovint en pacients amb malalties onco-hematològiques que estan rebent quimioteràpia o trasplantament de cèl·lules mare. Es tracta d’un síndrome complex on només un 20-30% dels pacients mostren signes clínics o microbiològics d’infecció, i aproximadament el 20% tenen bacterièmia. A més, en els últims anys, s’ha observat en aquest grup de pacients vulnerables un augment de les infeccions causades per bacteris gramnegatius, així com l’aparició de resistència als antibiòtics.

El tractament de la neutropènia febril es basa principalment en l’ús d’antibiòtics beta-lactàmics. En aquest sentit, s’ha demostrat que l’ús de perfusions intravenoses prolongades d’aquests antibiòtics millora els resultats en pacients crítics de les unitats de cures intensives. Això es deu al fet que, amb les infusions prolongades, l’antibiòtic manté una concentració eficaç durant més temps per combatre els microorganismes responsables de la infecció. No obstant això, encara hi ha controvèrsia sobre els beneficis potencials d’aquesta tècnica en pacients amb neutropènia febril.

Una recent metaanàlisi ha proporcionat dades importants sobre aquest tema. S’han revisat els resultats de cinc estudis, dos dels quals eren assajos clínics aleatoritzats, amb un total de 691 episodis de neutropènia febril. S’han comparat els efectes de l’ús d’antibiòtics beta-lactàmics en infusions intermitents amb les infusions prolongades. La conclusió de l’anàlisi és que de moment no es pot demostrar que les infusions prolongades aconsegueixin reduir la mortalitat, ni altres aspectes com la baixada de la febre, l’ús de medicaments vasoactius, la durada de l’hospitalització o els efectes adversos.

Per aquest motiu, de moment, no es pot recomanar l’ús generalitzat de la perfusió estesa de beta-lactàmic com a tractament empíric de la neutropènia febril, i són necessaris més assajos clínics per determinar si hi ha subgrups de pacients amb aquesta malaltia que es poden beneficiar d’una infusió prolongada d’aquests antibiòtics.

 

 

L’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) és un centre de recerca en biomedicina creat l’any 2004. Està participat per l’Hospital Universitari de Bellvitge i l’Hospital de Viladecans de l’Institut Català de la Salut, l’Institut Català d’Oncologia, la Universitat de Barcelona i l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat.

L’IDIBELL és membre del Campus d’Excel·lència Internacional de la Universitat de Barcelona HUBc i forma part de la institució CERCA de la Generalitat de Catalunya. L’any 2009 es va convertir en un dels cinc primers centres d’investigació espanyols acreditats com a institut d’investigació sanitària per l’Instituto de Salud Carlos III. A més, forma part del programa “HR Excellence in Research” de la Unió Europea i és membre de EATRIS i REGIC. Des de l’any 2018, l’IDIBELL és un Centro Acreditado de la Fundación Científica AECC (FCAECC).

Scroll to Top