Primera avaluació de l’heterogeneïtat cerebral individual en trastorns mentals

L’anàlisi de les afectacions cerebrals a nivell individual ha mostrat que hi ha una gran heterogeneïtat de regions afectades en individus amb un mateix diagnòstic clínic.

Per contra, les alteracions en circuits i xarxes neuronals que impliquen diferents regions són comunes entre diversos trastorns mentals i per tant podrien arribar a ser útils com a marcadors de diagnòstic.

foto

Malgrat la quantitat d’estudis existents que descriuen les variacions cerebrals en trastorns mentals específics i identifiquen les regions més afectades, els mecanismes neurobiològics rere aquestes malalties no estan del tot definits i tampoc hi ha marcadors que ajudin a diagnosticar-les. Un dels motius és l’elevada heterogeneïtat individual en les afectacions cerebrals associades a aquests trastorns. Investigadors de la Universitat de Monash i de la Radboud University han liderat un estudi amb l’objectiu de començar a descriure aquesta variació individual, en el qual ha participat el Dr Carles Soriano-Mas, investigador de l’IDIBELL i la Universitat de Barcelona.

L’estudi, publicat a la revista Nature Neuroscience, analitza les diferències de volum de matèria gris cerebral en cada un de més de mil pacients amb alguna malaltia mental respecte un grup de participants sans. En concret, s’han inclòs sis malalties: el trastorn de dèficit d’atenció i hiperactivitat, l’espectre autista, la depressió, el trastorn bipolar, el trastorn obsessiu compulsiu i l’esquizofrènia. Els resultats han mostrat que menys del 7% d’individus amb el mateix trastorn tenen afectades les mateixes àrees. Aquesta alta heterogeneïtat fa pal·lesa la complexitat de les malalties mentals i del seu estudi.

En canvi, tot i no estar a la mateixa regió del cervell, en més de la meitat dels casos s’ha vist que aquestes variacions individuals solen formar part dels mateixos circuits neuronals i xarxes funcionals, indicant una certa relació i implicació d’aquests circuits en el desenvolupament d’aquests trastorns mentals. En concret, les alteracions en els circuits prefrontal i parietal i en la xarxa ventral de l’atenció podrien actuar com a marcador general de trastorns mentals, i la resta de circuits implicats variaria en cada una de les condicions.

“Això posa de manifest la importància d’estudiar els trastorns mentals des d’una perspectiva de xarxes neurals i connectivitat entre regions cerebrals.” explica el Dr Soriano-Mas, i afegeix que “Seguint aquesta línia de recerca, en un futur es podrien arribar a descriure marcadors pel diagnòstic d’aquests trastorns.”

 

 

L’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) és un centre de recerca en biomedicina creat l’any 2004. Està participat per l’Hospital Universitari de Bellvitge i l’Hospital de Viladecans de l’Institut Català de la Salut, l’Institut Català d’Oncologia, la Universitat de Barcelona i l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat.

L’IDIBELL és membre del Campus d’Excel·lència Internacional de la Universitat de Barcelona HUBc i forma part de la institució CERCA de la Generalitat de Catalunya. L’any 2009 es va convertir en un dels cinc primers centres d’investigació espanyols acreditats com a institut d’investigació sanitària per l’Instituto de Salud Carlos III. A més, forma part del programa “HR Excellence in Research” de la Unió Europea i és membre de EATRIS i REGIC. Des de l’any 2018, l’IDIBELL és un Centro Acreditado de la Fundación Científica AECC (FCAECC).

Scroll to Top