La despolimerització dels microtúbuls contribueix a l‘alliberació espontània de neurotransmissors

NO55 - C Velasco_Comm Biol - Imatge noti

El grup de recerca en Neurobiologia Cel·lular i Molecular de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i de l’Institut de Neurociències de la Universitat de Barcelona (UB) liderat pel Dr. Artur Llobet ha publicat un estudi que revela que els microtúbuls, a més de la seva funció estructural coneguda dins les cèl·lules, també exerceixen una influència activa en la comunicació neuronal.

L’estudi, publicat a la revista Communications Biology mostra un augment significatiu en la freqüència de l’alliberació espontània de neurotransmissors quan els microtúbuls es despolimeritzen. La conseqüència és una major comunicació neuronal sense necessitat de rebre estímuls externs específics.

Tal com explica la Dra. Cecília Velasco, primera autora del treball i membre de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UB, a qualsevol sinapsi química, els terminals presinàptics alliberen els neurotransmissors en resposta a un senyal elèctric, definint així les bases de la comunicació neuronal. Ara bé, una petita part dels neurotransmissors s’alliberen espontàniament, sense necessitat de l’arribada d’un estímul. Com i per què això passa encara és una incògnita que aquest treball mira de desentrellar.

L’estudi s’ha centrat en el paper dels microtúbuls, que són un element del citoesquelet cel·lular que contínuament estan creixent i decreixent. Aquesta propietat determina múltiples funcions cel·lulars com poden ser la divisió o el moviment cel·lular. Per primera vegada, s’ha observat com la dinàmica dels microtúbuls també és rellevant per l’alliberament espontani de neurotransmissors. Els resultats de l’estudi suggereixen que les vies moleculars que promouen l’escurçament dels microtúbuls podrien ser utilitzades per les neurones per establir la comunicació neuronal en absència de senyals elèctrics.

Aquest descobriment obre la possibilitat a explicar els mecanismes que promouen els alts nivells d’alliberament espontani de neurotransmissors que es donen durant les etapes primerenques del desenvolupament. La identificació d’un mecanisme que pot ser clau en l’assemblatge dels circuits neuronals porta a considerar l’estabilitat de microtúbuls no solament com un determinant clau de la connectivitat sinàptica, sinó també com una nova diana farmacològica capaç de regular l’alliberament de neurotransmissors.

 

 

L’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) és un centre de recerca en biomedicina creat l’any 2004. Està participat per l’Hospital Universitari de Bellvitge i l’Hospital de Viladecans de l’Institut Català de la Salut, l’Institut Català d’Oncologia, la Universitat de Barcelona i l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat.

L’IDIBELL és membre del Campus d’Excel·lència Internacional de la Universitat de Barcelona HUBc i forma part de la institució CERCA de la Generalitat de Catalunya. L’any 2009 es va convertir en un dels cinc primers centres d’investigació espanyols acreditats com a institut d’investigació sanitària per l’Instituto de Salud Carlos III. A més, forma part del programa “HR Excellence in Research” de la Unió Europea i és membre de EATRIS i REGIC. Des de l’any 2018, l’IDIBELL és un Centro Acreditado de la Fundación Científica AECC (FCAECC).

Scroll to Top