El ritme i l’entonació de la parla són fonamentals en l’aprenentatge del llenguatge en nadons

NO046 - R de Diego_Sci Adv - Imatge noti

Fins ara, es pensava que els bebès no eren capaços de reconèixer aquests regularitats distanciades en el senyal de la parla fins després del seu primer any de vida. Ara, un estudi publicat a la revista Science Advances, revela que els nadons de 9 mesos ja són sensibles a les regularitats gramaticals no adjacents que contenen els components del llenguatge. Les conclusions també destaquen la importància de la prosòdia -és a dir, ritme, accent melòdic, entonació, pauses, etc.- que faciliten l’aprenentatge del llenguatge en els nadons.

El treball està liderat pels professors Ruth de Diego Balaguer, de l’IDIBELL, i Ferran Pons, de la Facultat de Psicologia i de l’Institut de Neurociències de la UB (UBneuro). També hi participen les investigadores Anna Martínez Álvarez i Judit Gervain, de la Universitat de Pàdua (Itàlia).

 

Prosòdia i aprenentatge del llenguatge en nadons

La prosòdia, coneguda també com la música de la parla, té un paper fonamental en la funció comunicativa entre les persones i en la comprensió del llenguatge. Segons el nou estudi, quan la prosòdia està present en l’acció de la parla, millora la capacitat dels nadons per identificar regularitats gramaticals separades, i això es reflecteix tant en l’activitat cerebral dels nadons com el seu comportament.

En el marc del treball, els autors van avaluar la sensibilitat dels nadons de 9 mesos a regularitats gramaticals no adjacents -amb o sense prosòdia- mitjançant la inclusió d’un to elevat a les síl·labes que contenien aquests components del llenguatge. “Les dependències en l’estructura de la parla es van crear mitjançant seqüències trisil·làbiques que s’incorporaven a una estructura reglada, en contraposició amb un altre seqüència en què les síl·labes s’organitzen de manera aleatòria”, explica la professora Ruth de Diego, investigadora ICREA i membre del Departament de Cognició, Desenvolupament i Psicologia de l’Educació de la UB i de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL).

L’equip va aplicar la tècnica d’espectroscòpia d’infraroig proper (NIRS) per estudiar la resposta neuronal dels nadons d’una manera no invasiva. Amb aquesta metodologia, capaç de detectar les diferències en els canvis de consum d’oxigen en el flux sanguini a través de la llum infraroja, és possible identificar quines regions del cervell responen a les diferents condicions.

 

Les capacitats dels infants per discriminar el llenguatge

Quan als nadons se’ls va exposar a una parla plana (sense to), no es van detectar signes de comportament relacionat amb l’aprenentatge, tot i que el seu cervell encara era capaç de detectar-los. “Ara bé, quan la parla contenia senyals de to que destacaven aquestes regularitats, es van observar tant respostes neuronals com mesures de comportament, fet que indica que els nadons podien millorar el seu aprenentatge en aquest nou context”, detalla el professor Ferran Pons.

Els nadons tenen mecanismes d’aprenentatge potents que els permeten aprendre el llenguatge de manera eficient fins i tot abans del primer any de vida, apunten els autors. Així, els nadons de 9 mesos ja poden ser sensibles a regularitats gramaticals no adjacents, però assolir un aprenentatge robust i fiable en aquesta franja d’edat només és possible quan hi ha regularitat estadística i prosòdica en la parla, uns elements que ajuden el cervell infantil a detectar els blocs gramaticals que formen una dependència no adjacent.

“Aquestes troballes aporten llum sobre la comprensió del paper de la prosòdia en l’adquisició del llenguatge i proporcionen evidència de l’impacte crucial dels canvis de to subtil en el processament de la informació estadística en la primera infància”, clouen els investigadors Ruth de Diego i Ferran Pons.

 

 

L’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) és un centre de recerca en biomedicina creat l’any 2004. Està participat per l’Hospital Universitari de Bellvitge i l’Hospital de Viladecans de l’Institut Català de la Salut, l’Institut Català d’Oncologia, la Universitat de Barcelona i l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat.

L’IDIBELL és membre del Campus d’Excel·lència Internacional de la Universitat de Barcelona HUBc i forma part de la institució CERCA de la Generalitat de Catalunya. L’any 2009 es va convertir en un dels cinc primers centres d’investigació espanyols acreditats com a institut d’investigació sanitària per l’Instituto de Salud Carlos III. A més, forma part del programa “HR Excellence in Research” de la Unió Europea i és membre de EATRIS i REGIC. Des de l’any 2018, l’IDIBELL és un Centro Acreditado de la Fundación Científica AECC (FCAECC).

Scroll to Top