El trasplantament al·logènic d’un donant de registre compatible pot tenir millors resultats que el d’un familiar que tingui menys compatibilitat

  • Un estudi liderat per l’Institut Català d’Oncologia i l’IDIBELL, publicat a la revista científica ‘Transplantation and Cellular Therapy’, conclou que, sempre que sigui possible, és millor que el pacient rebi el trasplantament d’un donant de registre d’alta compatibilitat que d’un donant haploidèntic amb vincle familiar, però de menor compatibilitat.
NO012 - A Mussetti_Transpl hematop - Imatge noti

Davant del tractament d’un limfoma que requereixi un trasplantament al·logènic es recomana que el donant provingui d’un registre amb alta compatibilitat, abans que d’un donant amb relació familiar però que tingui una compatibilitat més baixa (haploidèntic). Aquesta és la principal conclusió que s’extreu de l’estudi publicat a la revista ‘Transplantation and Cellular Therapy’ i que ha estat realitzat per un grup d’investigadors de l’Institut Català d’Oncologia i l’IDIBELL, amb la col·laboració de l’European Bone Marrow Trasplantation Society (EBMT) i el Center for International Blood and Marrow Trasplant Research (CIBMTR). L’estudi ha estat encapçalat pel coordinador de la Unitat de Trasplantaments Hemopoètics i Teràpia Cel·lular de l’ICO l’Hospitalet, Alberto Mussetti, amb la participació de la cap del Servei d’Hematologia Clínica de l’ICO l’Hospitalet, Anna Sureda, ambdós membres del grup de Tumors Hematopoètics i Limfoides de l’IDIBELL.

Fins a dia d’avui, i segons les recomanacions mèdiques internacionals, quan es busca un donant per a realitzar un trasplantament de moll d’os, la primera opció sempre és la d’un donant familiar amb alta compatibilitat (100%). La segona opció és buscar un donant d’alta compatibilitat de registre i, com a última opció, un familiar haploidèntic (de compatibilitat entre el 50-70%). Tot i així, alguns centres, si no hi ha un donant familiar d’alta compatibilitat passen directament a un donant familiar haploidèntic. Això sobretot passa quan s’utilitza ciclofosfamida per tal de reduir la malaltia de l’empelt contra l’hoste després del trasplantament. Tanmateix, els resultats d’aquest estudi demostren que, davant d’un trasplantament, cal prioritzar el donant de registre d’alta compatibilitat que el familiar haploidèntic ja que milloren els resultats posteriors.

 

Com s’ha realitzat aquest estudi?

Per tal de poder realitzar aquest estudi s’han utilitzat les dades de 2.140 pacients provinents, principalment, de dues bases de dades internacionals, els abans mencionats EBMT i CIBMTR. Aquests pacients, tots ells majors de 18 anys, havien rebut entre el 2010 i el 2019 un trasplantament de cèl·lules hematopoètiques, tant de donants familiars haploidèntics com de donants de registre compatible però amb una concordança de compatibilitat elevada, i tractament amb ciclofosfamida posterior.

Un cop analitzades les dades s’ha pogut veure que després de realitzar el trasplantament i rebre tractament farmacològic amb ciclosfosfamida, els pacients que havien rebut el trasplantament de donant de registre però amb alta comptabilitat tenien millors resultats que els que l’havien rebut d’un donant familiar haploidèntic. Així doncs es pot observar una major toxicitat entre els donants familiars haploidèntics, el que pot acabar afectant a la seva supervivència. Per altra banda no es van observar diferències significatives pel que fa a les recaigudes de la malaltia i la regeneració dels neutròfils un cop realitzat el trasplantament.

Segons Alberto Mussetti, aquests resultats demostren que “davant un trasplantament al·logènic, i posterior tractament amb ciclofosfamida, cal buscar el donant més compatible tal i com marquen les normes internacionals ja que això acaba revertint directament en el pacient”.

 

 

L’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) és un centre de recerca en biomedicina creat l’any 2004. Està participat per l’Hospital Universitari de Bellvitge i l’Hospital de Viladecans de l’Institut Català de la Salut, l’Institut Català d’Oncologia, la Universitat de Barcelona i l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat.

L’IDIBELL és membre del Campus d’Excel·lència Internacional de la Universitat de Barcelona HUBc i forma part de la institució CERCA de la Generalitat de Catalunya. L’any 2009 es va convertir en un dels cinc primers centres d’investigació espanyols acreditats com a institut d’investigació sanitària per l’Instituto de Salud Carlos III. A més, forma part del programa “HR Excellence in Research” de la Unió Europea i és membre de EATRIS i REGIC. Des de l’any 2018, l’IDIBELL és un Centro Acreditado de la Fundación Científica AECC (FCAECC).

Scroll to Top