Les malalties no transmissibles, en particular les cardiopaties i els càncers, són la principal causa de mort i malaltia a Espanya. El mal d’esquena i la depressió també contribueixen significativament a la càrrega de morbiditat, especialment en el cas de les dones. El tabaquisme, la mala alimentació i el sobrepès estan entre els principals factors de risc i requereixen polítiques sanitàries adequades. Aquestes són algunes de les conclusions d’un estudi liderat pel grup col·laboratiu de l’Estudi de la Càrrega Mundial de les Malalties a Espanya, constituït per investigadors del Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa (CIBER), entre els quals hi ha investigadors de l’IDIBELL i de l’Institut Català de Oncologia, que ha utilitzat dades de l’informe Global Burden of Disease (GBD) del 2019 per oferir un retrat detallat de la salut a Espanya abans de la pandèmia i fer previsions sobre el compliment de les metes de salut dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) ) el 2030.
“L’objectiu d’aquest estudi era identificar millor les necessitats en salut no cobertes a Espanya, guiar intervencions apropiades i proporcionar informació sobre les futures tendències en salut“, explica Jeffrey V Lazarus, cap del grup de recerca en Sistemes de Salut d’ISGlobal, centre impulsat per la Fundació ”la Caixa” i líder del projecte.
Un retrat de la salut a Espanya abans de la pandèmia
L’estudi GBD 2019 inclou 369 malalties, lesions i discapacitats, i 87 factors de risc i combinacions. El 2019, gairebé el 90% de les morts i malalties a Espanya es van deure a malalties no transmissibles (ENT), en particular cardiopatia isquèmica, ictus, epoc, Alzheimer i càncer de pulmó. El mal d’esquena i la depressió també contribueixen considerablement a la càrrega de malaltia a Espanya, especialment en el cas de les dones.
Els principals factors de risc de mort i malaltia van ser el tabaquisme, l’índex de massa corporal elevat i la hiperglucèmia/diabetis. “Els resultats mostren clarament la influència del sedentarisme i de l’envelliment de la població“, afirma Joan B Soriano, coautor sènior de l’estudi i investigador de l’àrea de Malalties Respiratòries del CIBER (CIBERES) al Servei de Pneumologia de l’Hospital Universitari de La Princesa a Madrid. Soriano incideix també: “Però són els factors de risc conductuals, com el tabaquisme i la mala alimentació, i els ambientals com la contaminació atmosfèrica, o el més recentment afegit de la temperatura ambiental subòptima, els que van afegir una càrrega significativa a la mala salut de la població espanyola.”
Projeccions per al 2030
L’equip de recerca va utilitzar 41 indicadors (com la prevalença del tabaquisme, la contaminació de l’aire, la violència de parella i la cobertura de vacunes) per mesurar el progrés d’Espanya cap a l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible (ODS) número 3, que en promou una vida sana i el benestar per a totes les persones a totes les edats).
El 2019, Espanya ocupava el lloc 20 de 195 països i territoris. Per al 2030, el país podria superar el Japó, els Estats Units i la UE a la majoria dels indicadors, encara que aquells relatius al consum d’alcohol, el sobrepès infantil, la prevalença del tabaquisme i l’abús sexual infantil seguiran amb nota baixa.
Així mateix, s’espera que l’esperança de vida a Espanya arribi als 84,8 anys (87,2 per a les dones i 82,3 per als homes), tot i que la COVID-19, amb les repercussions sanitàries i socials, ha alentit el descens a la taxa de mortalitat.
Recomanacions
“Com a gran part d’Europa, Espanya ha experimentat un envelliment ràpid de la població per l’augment en l’esperança de vida i la disminució en mortalitat i fecunditat“, afirma Lazarus. Per fer-hi front, cal centrar-se en promoure la salut i l’atenció a la gent gran reforçant els centres de cures de llarga durada, els serveis de suport social i la telemedicina.
Les mesures de protecció social, com ara les pensions i les baixes per malaltia, són intervencions clau per contrarestar el cost de l’envelliment de la població, però els autors adverteixen que aquestes polítiques poden no cobrir aquells que estan fora del sistema formal d’ocupació.
També cal vigilar el tabaquisme, la mala alimentació i els factors ambientals. El Prof. Esteve Fernández, investigador de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (DIBELL) i l’Institut Català d’Oncologia (ICO), i cap de grup del CIBERES, adverteix que “en homes, fumar va ser el principal factor de risc en cada un dels anys estudiats, i en dones, va ocupar el tercer lloc, només per darrere de l’obesitat i la hiperglucèmia/diabetis. Urgeix reprendre mesures poblacionals com revisar la Llei de control del tabac de 2010, en alguns apartats ja obsoleta, o plantejar l’anomenat Tobacco Endgame com a prioritat nacional”.
Finalment, els autors assenyalen que un repte important a Espanya és coordinar les 17 comunitats autònomes i el govern nacional, i proporcionar dades regionals desglossades per grups específics, incloent-hi els migrants i les persones sense llar. “Aquestes dades ens ajudaran a avaluar com la crisi financera del 2008 i l’actual pandèmia de COVID han influït, i continuaran influint, a la trajectòria de salut d’Espanya“, conclouen els investigadors.
En aquest estudi liderat per un grup col·laboratiu d’investigadors del GBD hi han participat investigadors de l’ISGlobal i de diverses àrees científiques CIBER, Malalties Respiratòries (CIBERES), Salut Mental (CIBERSAM) i Epidemiologia i Salut Pública (CIBERESP); de l’Institut Català d’Oncologia i l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (ICO-IDIBELL), Universitat de Barcelona, Hospital Sant Joan de Déu, Hospital Universitari Fundació Jiménez Díaz, Universitat Autònoma de Madrid, Hospital Universitari La Princesa i la Universitat de Washington.
L’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) és un centre de recerca en biomedicina creat l’any 2004. Està participat per l’Hospital Universitari de Bellvitge i l’Hospital de Viladecans de l’Institut Català de la Salut, l’Institut Català d’Oncologia, la Universitat de Barcelona i l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat.
L’IDIBELL és membre del Campus d’Excel·lència Internacional de la Universitat de Barcelona HUBc i forma part de la institució CERCA de la Generalitat de Catalunya. L’any 2009 es va convertir en un dels cinc primers centres d’investigació espanyols acreditats com a institut d’investigació sanitària per l’Instituto de Salud Carlos III. A més, forma part del programa “HR Excellence in Research” de la Unió Europea i és membre de EATRIS i REGIC. Des de l’any 2018, l’IDIBELL és un Centro Acreditado de la Fundación Científica AECC (FCAECC).