Globalment, un 54,3% dels pacients amb TCA tractats a la Unitat de Trastorns Alimentaris de l’Hospital Universitari de Bellvitge presenten una recuperació completa o substancial dels símptomes. Considerant els subtipus diagnòstics, el trastorn per afartament i l’anorèxia nerviosa són els trastorns de la conducta alimentària que registren un percentatge més elevat de remissió total després d’un tractament especialitzat, amb un 72% i un 65% respectivament. Pel contrari, la bulímia nerviosa (35%) i d’altres TCA atípics (41,5%) presenten menys probabilitat de restabliment complet, tot i que un percentatge significatiu d’aquests pacients mostren una recuperació substancial (40% i 33%, respectivament), segons un estudi del grup de Psiquiatria i Salut Mental de l’IDIBELL i l’Hospital Universitari de Bellvitge.
El treball, que s’ha realitzat sobre una mostra de 1.200 pacients de la unitat, explora també l’associació entre durada del trastorn i risc de cronicitat dels símptomes. En aquest sentit, les troballes indiquen que en l’anorèxia i la bulímia nerviosa, més de 12 i 14 anys d’evolució incrementarien el risc de cronicitat, mentre que per al grup de trastorns atípics seria de 6 a 8 anys i per al trastorn per afartament de 20 a 21 anys.
Per primera vegada, aquest estudi estableix un criteri temporal de risc de cronicitat dels símptomes per als diferents subtipus de TCA, ampliant investigacions prèvies sobre aquest tema. Alhora destaca que un percentatge elevat de pacients poden recuperar-se de forma completa o substancial, si reben intervencions especialitzades en el moment adequat. Així doncs, el reconeixement precoç dels símptomes i el tractament indicat són aspectes nuclears en l’abordatge d’aquests trastorns.
En opinió del Dr. Fernando Fernández Aranda, cap de la Unitat de Trastorns de la Conducta Alimentària de l’Hospital de Bellvitge, investigador de l’IDIBELL i el CIBEROBN i catedràtic de la UB, una de les principals conclusions de l’estudi “es la necessitat de dedicar esforços a les intervencions primerenques que poden millorar els resultats, especialment en el cas dels trastorns atípics”. Afegeix que el treball subratlla que una altra via de millora de l’atenció a l’anorèxia i la bulímia nerviosa és incidir en els tractaments sobre trets de personalitat disfucionals dels pacients amb aquestes problemàtiques, com ara la persistència, l’ansietat, l’evitació del dany, la dependència de la recompensa o l’autodirecció.
L’article, que signa el Dr. Fernández Aranda com a investigador principal, ha estat publicat en un número especial de la revista Europea de Trastorns Alimentaris, que ha coordinat. Aquesta publicació especial pretén dur a terme una completa revisió de l’eficiència i l’efectivitat del tractament dels TCA a Europa, amb sistemes de salut amb nivells i recursos assistencials diferents. Millorar la detecció dels trastorns alimentaris en l’edat pediàtrica a l’atenció primària, els tractaments ambulatoris, la continuïtat assistencial en el trànsit de l’edat infantil a l’adult o el disseny de nous serveis que tinguin més en compte la visió de pacients i cuidadors, són alguns dels aspectes més rellevants que s’avaluen en el número especial de la European Eating Disorders Review.
L’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) és un centre de recerca en biomedicina creat l’any 2004. Està participat per l’Hospital Universitari de Bellvitge i l’Hospital de Viladecans de l’Institut Català de la Salut, l’Institut Català d’Oncologia, la Universitat de Barcelona i l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat.
L’IDIBELL és membre del Campus d’Excel·lència Internacional de la Universitat de Barcelona HUBc i forma part de la institució CERCA de la Generalitat de Catalunya. L’any 2009 es va convertir en un dels cinc primers centres d’investigació espanyols acreditats com a institut d’investigació sanitària per l’Instituto de Salud Carlos III. A més, forma part del programa “HR Excellence in Research” de la Unió Europea i és membre de EATRIS i REGIC. Des de l’any 2018, l’IDIBELL és un Centro Acreditado de la Fundación Científica AECC (FCAECC).