Un antibiòtic que s’utilitza actualment en veterinària anomenat thiostrepton inhibeix dos factors de transcripció relacionats amb l’aparició del Sarcoma d’Ewing, un càncer que afecta nens i joves. Es tracta d’una prova de concepte realitzada en línies cel·lulars i en ratolins. Tot i que no està previst que aquesta mateixa molècula es pugui utilitzar directament en humans, la troballa obre les portes a buscar nous fàrmacs que tinguin el mateix efecte.

Els resultats de l’estudi en què ha col·laborat el cap del grup de recerca en sarcomes de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) Òscar Martínez-Tirado, juntament amb investigadors de la Universitat de Georgetown, Washington, i de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, s’han publicat en la revista International Journal of Oncology.

El sarcoma d’Ewing és el segon càncer d’os més comú i afecta nens i joves. Actualment, si es diagnostica a temps i no presenta metàstasi, es pot curar en el 80% dels casos però entre el 25% i el 30% dels casos es diagnostiquen quan ja existeix metàstasi i la supervivència baixa fins al 30%.

Factor de transcripció EWS/FLI1

El sarcoma d’Ewing es caracteritza per una translocació cromosòmica que provoca l’expressió de l’oncogen EWS/FLI1, responsable de la malaltia. “Tots els esforços per buscar noves teràpies se centren en aturar aquest gen”, ha explicat Martínez-Tirado, “però es tracta d’un factor de transcripció i és més complicat. Nosaltres estem treballant en teràpia gènica però encara estem lluny que es pugui aplicar en humans”.

EWS/FLI1 promou l’expressió de tot un ventall de gens que en condicions normals no s’expressarien i que promouen l’inici del tumor i també la seva metàstasi. Entre els gens que activa aquest oncogen està un altre factor de transcripció anomenat FoxM1 que s’ha descrit anteriorment com a oncogènic en altres tipus de tumors.

Efecte dual

Els investigadors van provar el thiostrepton en línies cel·lulars i ratolins amb sarcoma d’Ewing i van observar que l’antibiòtic no només inhibia FoxM1, com ja s’havia descrit en un altre estudi, sinó que també inhibia l’oncogen EWS/FL1.

“En línies cel·lulars vam observar que aquesta molècula parava el cicle cel·lular de les cèl·lules tumorals i a més induïa apoptosi, és a dir mort cel·lular”, ha explicat Martínez-Tirado. “En ratolins, l’antibiòtic retardava casi cinc vegades el creixement de tumor”.

L’efecte dual d’aquest antibiòtic sobre aquests dos factors de transcripció significa una nova opció terapèutica contra el sarcoma d’Ewing. L’investigador ha advertit que aquesta molècula probablement no es podrà utilitzar en humans però que “aquests resultats obren la porta a que altres grups treballin en el desenvolupament de molècules anàlogues amb millors característiques farmacocinètiques”.

Referència de l’article
Sengupta A., Rahman M., Mateo_Lozano S., Martínez-Tirado O. and Notario V. The Dual inhibitory effect of Thiostrepton on FoxM1 provides a novel therapeutic option for Ewing’s Sarcoma. International Journal of Oncolgy. Juliol 2013