La conferència inaugural “Inflammation, Metabolism, Aging and Cancer: Dangerous Liaisons” a l’IDIBELL Cancer Conference (ICC) sobre Medicina Personalitzada del Càncer, que va tenir lloc a la Sala de Convencions de l’Hotel Hespèria, va anar a càrrec de Michael Karin, de la Universitat de Califòrnia San Diego (UCSD).
L’obesitat, relacionada amb hipernutrició, es relaciona amb la formació de lípids que poden conduir a una hepatoptosi. La regulació a la baixa d’IKKalfa i la sobreregulació de p62 també s’observa en el càncer de pàncrees humà.
La colitis i el càncer colorectal
Hi ha quatre etapes en el càncer colorectal: el càncer de còlon espontani, l’ACF, adenoma i, a continuació, carcinoma (CRC). L’elevada expressió de gens de signatura IL17-T(h)17 es correlaciona amb un mal pronòstic i disminució de la supervivència en CRC en humans. IL-23 està regulat per increment en el càncer colorectal espontani. “Veiem una situació similar en humans i en ratolins model. El paper de la senyalització d’IL-23 promou el càncer colorectal”, va dir Karin. La senyalització d’IL-23R promou el càncer colorectal i es requereix per a la formació de tumors CRC. La senyalització IL-23/IL-23R en cèl·lules hematopoètiques controla el creixement espontani de tumor colorectal, relacionat amb la mida del tumor. Aquesta senyalització controla les expressions d’inflamació de citoquines i les cèl·lules productores IL-7, que es requereixen per al desenvolupament i la progressió de CRC. La senyalització MyD88/TLR en les cèl·lules hematopoètiques és important per al creixement tumoral.
Els antibiòtics redueixen la càrrega tumoral en ratolins CPC-APC, després d’un estudi desenvolupat durant 4 mesos. “Vam veure en el model de ratolins als quals el desenvolupament dels tumors colorectals s’associava amb un augment localitzat en la permeabilitat als microbis i els seus productes” digué Michael Karin i continuà “també hem demostrat que els adenomes colorectals exhibien
una pèrdua específica de les proteïnes de barrera. Els adenomes humans primerencs mostren una pèrdua de l’expressió de mucina. Podem determinar la base de la variació en poblacions humanes, els factors genètics determinen una major resposta de Th17 en aquests pacients”, va concloure l’investigador.
Manel Esteller: Farmaco-epigènetica i càncer
Després de la conferència d’obertura, va tenir lloc la conferència de Manel Esteller, sobre les importants marques en l’epigenètica. Les diferències epigenètiques van sorgint durant la vida. “Hem descobert bessons discordants per al càncer de mama. L’epigenètica pot ser un predictor de la malaltia”, va dir l’investigador de l’IDIBELL. “Cada vegada més veiem més objectius epigenètics”, va dir Esteller.
“Ara, nosaltres analitzem la mateixa qüestió amb les -òmiques”. La hipermetilació MGMT prediu una bona resposta clínica de la Dacarbazina en pacients amb càncer colorectal. Un altre exemple és el proporcionat per BRCA1. El càncer de mama és un dels càncers més comuns i explorant els defectes dels gens BRCA1 i BRCA2 podem veure que la inactivació epigenètica de BRCA1 prediu la sensibilitat a la quimioteràpia basada en platí. “Hi ha una petita part del tumor que produeix metàstasi, com detectar? Mitjançant el càncer primari d’origen desconegut”, va dir Esteller.
Hi ha alguns medicaments, com EZH2, que són supressors de gens, donen noves oportunitats per al tractament del càncer i la teràpia. “Per exemple, l’enoxacina és un medicament per augmentar la producció de miRNA”, va dir l’investigador de l’IDIBELL. “El futur? Tenim una situació complexa”, conclou Esteller que va mostrar breument els resultats de l’epigenoma del centenari i el nadó.
Nick La Thangue: “HR23B és un biomarcador predictiu inhibidor de HDAC”
Nick La Thangue, del Departament d’Oncologia de la Universitat d’Oxford, va parlar sobre els inhibidors de HDAC i el càncer en la conferència “The HDAC inhibitiors from bench to clinic, and back again”. Els inhibidors de HDAC poden influir en l’activitat de la proteasa. L’HR23B regula l’activitat del proteasoma i sensibilitza les cèl·lules, influint en el recanvi proteic, amb alts nivells per ofegar l’activitat del proteasoma. Els inhibidors d’HDAC causen apoptosi, en part a través de la proteasoma. Es troba una expressió de biomarcadors en els tumors tractats amb inhibidors de l’HDAC. El DHAC6 està involucrat en el control de qualitat de les proteïnes i regula l’HR23B, un biomarcador predictiu de resposta d’inhibició d’HDAC, i la sensibilitat a l’apoptosi.
Christopher Vakoc: “BRD4 manté transcripció MYC en la leucèmia”
El 70% dels pacients de leucèmia mieloide aguda (LMA) aconsegueixen la remissió inicial de la malaltia amb el tractament. LMA és causada per una regulació aberrant de la cromatina. “La nostra hipòtesi és que l’orientació dels reguladors de cromatina seria una estratègia eficaç de tractament per la leucèmia. Hi ha pocs requisits únics en les línies de càncer de no-leucèmia”, va dir l’investigador. El BRD4 és un “lector” de les histones acetilades i manté la transcripció Myc en la leucèmia. La seva inhibició farmacològica extingeix l’expressió de Myc. “Què explica la hipersensibilitat de l’expressió de Myc a JQ1 en la leucèmia?”, va preguntar l’investigador. El paper de BRD4 en el manteniment d’expressió Myc és únic al càncer hematològic i manté tots els promotors actius en el genoma de la leucèmia.