Lluís Fuentemilla: “El nostre cervell té capacitat per imaginar situacions que no hem viscut”

1920x1080-light-steel-blue-solid-color-background_1

Lluís Fuentemilla, investigador de l’IDIBELL i la UB, va parlar sobre la memòria a la Biblioteca de Bellvitge el passat 20 de novembre. Aquesta xerrada s’emmarca a les activitats de la Setmana de la Ciència.

“Què és la memòria? És alguna cosa tangible o no? Per què ens recordem d’algunes coses i no d’altres? Parlarem de coses en relació a la constitució de la memòria”, va introduir el Dr. Fuentemilla. Durant la xerrada es va fer un exercici per veure la capacitat memorística dels assistents i, a l’intentar memoritzar una relació de paraules, es va demostrar que pensàvem haver escoltat paraules que no havíem escoltat: és la falsa memòria.

En lloc de plantejar els límits de la memòria, l’investigador va definir la memòria com un sistema que comprèn una codificació, és a dir el processament del missatge, per una altra banda, l’emmagatzematge, que implica un record permanent de la informació codificada, i per últim, la recuperació de la informació. És pot fer una analogia entre la ment i un ordinador, però no funciona així. Hi ha circumstàncies que canvia això: la nostra ment no funciona així. No ens recordem de certes coses perquè no codifiquem bé la informació. És el típic cas d’on he posat les claus o la moto. O també perquè no la sabem recuperar de forma correcta.

“La memòria està estructurada en diverses funcions”, va dir l’investigador. La memòria pot ser memòria declarativa, que es divideix en memòria episòdica, que fa referència a coses que ens ha passat, la memòria semàntica, que té a veure a coses que no ens ha passat, com qui és el president dels EUA, i la memòria de treball, que serveix per la memòria a curt termini. També està la memòria no-declarativa, com la que fem servir quan anem en bici o conduïm, és una memòria basada en l’aprenentatge.

“El nostre cervell ens ha donat una capacitat per imaginar altres situacions que no hem viscut, amb molt poques dades i poca informació. Prenem decisions sense tenir una informació completa de la situació. Podem anar cap al futur, amb la informació que tenim del passat”, comentà el Dr. Fuentemilla.

“Som conscients de tot allò que recordem?”

No recordem en un moment on estan les claus i un altre moment et ve al cap on estaven. Com passa això? Aquesta informació sempre ha estat al nostre cervell. Una cosa és el que tenim a la memòria i un altre, el que som capaços de recordar. Tenim una capacitat enorme per recordar coses.

“Els nostres ulls no ens enganyen.

Hem fet recerca seguint els moviments oculars. Encara que una persona no se’n recordi, els ulls van cap al lloc on estava la informació que es cerca”, el Dr. Fuentemilla avançà resultats d’estudis recents.

Hi ha aspectes de la son que són bàsiques per memoritzar. “Durant el dia acumulem informació, i per la nit, quan dormim, el nostre procés d’aprenentatge finalitza i arrela la informació que ens interessa. El son afavoreix aquest procés”, va finalitzar l’investigador.

Scroll to Top