Dues noves variants genètiques associades amb els intents de suïcidi ajuden a desentrellar-ne els factors de risc

  • Un estudi genètic de més de mig milió de pacients del International Suicide Genetics Consortium, amb participació de l’IDIBELL i l’Hospital de Bellvitge, ha identificat dues noves variants relacionades amb el risc d’intent de suïcidi.
  • Per primer cop, una de les variants identificades no està relacionada amb els trastorns psiquiàtrics i contribuiria a través d’altres factors com el tabaquisme, l’insomni, o la propensió a prendre riscos.
  • Tot i que encara és aviat per donar-los una aplicació clínica, aquests descobriments contribueixen a aclarir els mecanismes biològics associats al suïcidi.
NP37 - Fernandez-Aranda_Biol Psychiatry - Imatge

El suïcidi s’ha convertit en un problema de salut pública global i ja és una de les principals causes de mort, amb gairebé un milió de casos per any a tot el món. S’estima que entre un 0,5 i un 5% de la població realitzarà un intent de suïcidi al llarg de la seva vida. Entre els factors de risc hi ha principalment alguns  trastorns psiquiàtrics, com l’esquizofrènia, la depressió endògena o els trastorns alimentaris, però també hi juguen un paper important, les afectacions del son, el tabaquisme o les situacions estressants, tots ells factors que poden estar condicionats per la genètica.

Ara, l’anàlisi del tot el genoma de més mig milió de persones ha identificat dues noves variants genètiques associades amb els intents de suïcidi. Aquestes variants corresponen a un gen codificant per un important receptor del sistema immunitari i estan situades a una regió de la qual encara se’n desconeix la funció. Els resultats s’han publicat recentment a la revista Biological Psychiatry.

L’estudi del Internatinal Suicide Genetics Consortium, en el que hi participen el Dr. Fernando Fernández-Aranda i la Dra. Susana Jimenez-Murcia, investigadors principals de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), caps de la Unitat de Trastorns Alimentaris i de la Unitat d’Addiccions Conductuals de l’Hospital Universitari de Bellvitge respectivament, membres del CIBEROBN (Red d’Excel·lència sobre Obesitat i Nutrició del ISCIII), i professors de la Universitat de Barcelona, mostra que la variant situada en la regió de funció desconeguda contribueix al component genètic del suïcidi, sense estar relacionada amb cap trastorn psiquiàtric. Aquest estudi també ha comptat amb la participació de l’Hospital Universitari de la Vall d’Hebrón.

Aquest treball, amb una mostra cinc vegades superior a la dels estudis previs, pretén diferenciar les causes genètiques del suïcidi de  les  dels trastorns psiquiàtrics i així caracteritzar les relacions entre el suïcidi, els trastorns psiquiàtrics i altres factors de risc.

El Dr. Fernández-Aranda apunta: “És molt important tenir en compte que desentrellar el risc genètic actualment no significa poder predir el risc de suïcidi, seria molt prematur. Ens falta encara informació per poder utilitzar aquests resultats en la pràctica clínica, fer-ho, ara per ara, podria ser perillós pels pacients”.

 

Genètica compartida i no compartida del  suïcidi i dels trastorns psiquiàtrics

Segons els estudis realitzats fins al moment, es creu que entre el 17% i el 55% del risc de suïcidi tindria una etiologia genètica, i per tant, es podria heretar de pares a fills. Una part d’aquest percentatge estaria relacionat amb l’heretabilitat de trastorns psiquiàtrics, però una altra part desconeguda podria estar relacionada amb altres factors de risc encara per determinar, como factors ambientals i trets de personalitat.

La gran mida mostral d’aquest estudi ha permès desxifrar que la contribució genètica dels intents de suïcidi, no relacionada amb els trastorns psiquiàtrics, sí que està associada  a d’altres factors de risc com l’insomni, el tabaquisme o la propensió a prendre riscos.

Conèixer quins gens estan relacionats, i si aquests gens també estan implicats en altres malalties, ens permet anar dibuixant mica en mica el mapa de mecanismes biològics associats als intents de suïcidi. La informació que extraguem d’aquest i estudis futurs ens ajudaran a avaluar la seva utilitat clínica”, conclou el Dr. Fernández-Aranda i la Dra. Susana Jimenez-Murcia.

 

 

L’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) és un centre de recerca en biomedicina creat l’any 2004. Està participat per l’Hospital Universitari de Bellvitge i l’Hospital de Viladecans de l’Institut Català de la Salut, l’Institut Català d’Oncologia, la Universitat de Barcelona i l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat.

L’IDIBELL és membre del Campus d’Excel·lència Internacional de la Universitat de Barcelona HUBc i forma part de la institució CERCA de la Generalitat de Catalunya. L’any 2009 es va convertir en un dels cinc primers centres d’investigació espanyols acreditats com a institut d’investigació sanitària per l’Instituto de Salud Carlos III. A més, forma part del programa “HR Excellence in Research” de la Unió Europea i és membre de EATRIS i REGIC. Des de l’any 2018, l’IDIBELL és un Centro Acreditado de la Fundación Científica AECC (FCAECC).

Scroll to Top