La Limfangioleiomiomatosi (LAM) és una malaltia minoritària que afecta principalment a les dones i que es caracteritza per la proliferació anormal de cèl·lules epitelials i fusiformes. Tot i que no es considera un càncer pròpiament dit, aquestes cèl·lules tenen la capacitat de generar metàstasi. A més, la hiperproliferació pot danyar el teixit pulmonar i acabar en una insuficiència respiratòria severa.
El grup de recerca en càncer de mama de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i del programa ProCURE de l’Institut Català d’Oncologia (ICO), liderat pel Dr. Miquel Àngel Pujana, ha identificat diferents productes de la transformació de la histamina, una important molècula de senyalització involucrada en múltiples funcions fisiològiques, com a possibles biomarcadors per a millorar el diagnòstic de la malaltia, i també, com a possibles noves dianes terapèutiques.
El diagnòstic actual de la LAM és crític, ja que presenta una elevada heterogeneïtat de símptomes i nombroses similituds amb altres patologies. Fins ara, el diagnòstic diferencial es feia a través dels nivells plasmàtics de VEGF-D. No obstant això, es tracta d’un biomarcador poc clar per l’elevada variabilitat interindividual, i en moltes ocasions calia arribar a la biòpsia del pulmó per assegurar.
En l’article publicat a l’EMBO Molecular Medicine, els científics han identificat que les pacients amb LAM tenen nivells elevats en plasma d’un dels principals productes de la transformació de la histamina, el MIAA, i que per tant, es podria utilitzar com a nou biomarcador. Carmen Herranz, investigadora de l’IDIBELL i primera autora del treball comenta: “Els nivells en plasma de MIAA són independents dels nivells del biomarcador utilitzat fins al moment, VEGF-D, i, per tant, l’opció més interessant seria utilitzar la combinació de tots dos per a fer un diagnòstic fiable de la LAM“.
Hi ha pacients que no toleren bé el tractament habitual per la LAM amb rapamicina, inclús algunes segueixen perdent funció pulmonar tot i la teràpia. En aquest estudi, els investigadors han detectat que, en models animals, la inhibició de la via de la histamina atura la progressió de la malaltia. El Dr. Miquel Àngel Pujana explica que “el tractament amb antihistamínics, fàrmacs ja aprovats per a altres patologies, és beneficiós com a monoteràpia i inclús podria tenir un efecte sinèrgic amb la rapamicina“. I afegeix: “Ara hem començat un assaig clínic per determinar l’eficàcia i seguretat del doble tractament amb rapamicina i loratidina, un antihistamínic comú“.
Següents passos
L’estudi publicat ha donat lloc a un assaig clínic multicèntric de fase II liderat per la Dra. María Molina, també investigadora de l’IDIBELL i cap de la Unitat Funcional d’Interstici Pulmonar de l’Hospital Universitari de Bellvitge. Aquest assaig està finançat per l’Instituto de Salud Carlos III i s’iniciarà en breu amb l’objectiu d’avaluar la seguretat i benefici de la combinació de rapamicina i l’antihistamínic loratadina en el tractament de LAM. Així mateix, s’avaluaran els nous biomarcadors identificats de la malaltia.
Aquest treball ha estat possible gràcies a la participació de les pacients LAM i el suport obtingut pel conveni de col·laboració establert entre l’ICO i l’IDIBELL, i l’Associació Espanyola de LAM (AELAM).
Per altra banda, també han tingut un paper destacat en l’estudi investigadors/es de la Universitat Rovira i Virgili – IISPV (Dr. Oscar Yanes), responsables clínics del LAM en diferents centres de referència estatals (Dra. María Molina-Molina, Hospital Universitari de Bellvitge; Dra. Berta Sáez i Dr. Antonio Román, Hospital Universitari de la Vall d’Hebron; Dra. Clàudia Valenzuela i Dr. Julio Ancochea, Hospital Universitari de La Princesa; Dra. Piedad Ussetti i Dra. Rosalía Laporta, Hospital Universitari Clínica Puerta del Hierro; Dr. José A. Rodríguez-Portal, Hospital Universitari Virgen del Rocío; i Dr. Álvaro Casanova, Hospital Universitari d’Henares), i investigadores de l’ILD Center of Excellence St. Antonius Hospital dels Països Baixos, del National Lung Disease Research Institute de Polònia, i del National Centre for Lymphangioleiomyomatosis del Regne Unit.
L’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) és un centre de recerca en biomedicina creat l’any 2004. Està participat per l’Hospital Universitari de Bellvitge i l’Hospital de Viladecans de l’Institut Català de la Salut, l’Institut Català d’Oncologia, la Universitat de Barcelona i l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat.
L’IDIBELL és membre del Campus d’Excel·lència Internacional de la Universitat de Barcelona HUBc i forma part de la institució CERCA de la Generalitat de Catalunya. L’any 2009 es va convertir en un dels cinc primers centres d’investigació espanyols acreditats com a institut d’investigació sanitària per l’Instituto de Salud Carlos III. A més, forma part del programa “HR Excellence in Research” de la Unió Europea i és membre de EATRIS i REGIC. Des de l’any 2018, l’IDIBELL és un Centro Acreditado de la Fundación Científica AECC (FCAECC).