Un sol virus ha estat capaç d’expandir-se per tot el món en pocs mesos i de gairebé paralitzar l’economia dels països durant tot un any: el SARS-CoV2. Durant aquest temps, les restriccions no han parat d’acumular-se i elements com les mascaretes han passat a ser imprescindibles. Tot i això, l’amenaça d’una quarta onada és real i mentre fem recerca per trobar una cura, les vacunes són la solució més factible per poder controlar l’epidèmia. Malauradament, tot i la innegable necessitat, apareixen dubtes sobre si les vacunes actuals són segures o eficaces .
Hem parlat amb el Dr. Xavier Bosch, investigador principal del grup de recerca en infeccions i càncer de l’IDIBELL, metge a l’ICO, professor a la UOC i expert en la vacuna contra el VPH (virus del papil·loma humà), sobre el repte que suposa la vacunació a gran escala contra la COVID-19 i les reticències que tot aquest procés està generant.
El Dr. Bosch comenta que hi ha part de la població que, a causa de la rapidesa de l’aparició de les vacunes, dubta de si s’han cobert totes les fases de desenvolupament necessàries, i assegura que la resposta és “rotundament sí, són segures i efectives“. Malgrat ser ràpid, el disseny de les noves vacunes s’ha fet d’acord amb l’experiència que ja es tenia d’altres coronavirus anteriors. A més hi ha hagut una solidaritat científica internacional sense precedents, s’han compartit els resultats en temps real amb tota la comunitat científica i amb les agències d’avaluació de seguretat i eficàcia de les vacunes. Un altre esdeveniment sense precedents, que ha accelerat l’aparició de les vacunes, és el fet que es va iniciar la producció abans d’acabar les fases de l’assaig clínic, així un cop finalitzats els assajos ja es tenien les vacunes disponibles.
“Si una persona té dubtes sobre si s’hauria de vacunar, el que hem de fer és resoldre aquests dubtes” assegura Bosch. El gran esforç comunicatiu dels mitjans de comunicació, científics i institucions per resoldre aquests dubtes està fent que les resistències a les vacunacions siguin minoritàries. “En els primers grups que s’han ofert les vacunes, persones grans i sanitaris, la decisió de no vacunar-se és anecdòtica“, i afegeix, “de ben segur que les primeres resistències són una reacció inicial que anirà decaient a mesura que s’estengui la vacunació“.
Així i tot, Xavier Bosch alerta que és important tenir en compte que estem donant prioritat de vacunació a la població més fràgil, gent gran ingressada a residències. Aquestes persones, ja de per si, tenen una mortalitat molt elevada a causa de les patologies associades que sovint pateixen. Això vol dir que de manera espontània poden morir a conseqüència d’aquestes complicacions, independents a la COVID-19. Per tant, és important no relacionar aquestes morts amb la vacunació. “No hem de permetre que falses associacions temporals, purament per atzar, en els mitjans de comunicació, es converteixin en efectes secundaris atribuïbles a les vacunes“.
“No hem de permetre que falses associacions temporals, purament per atzar, en els mitjans de comunicació, es converteixin en efectes secundaris atribuïbles a les vacunes“
Bosch indica que fa falta una pluja de bones notícies, com el cas d’Israel. En aquest país ja s’ha arribat a un 40% de la vacunació (en el moment de l’entrevista), i s’ha decidit utilitzar la informació sobre la seva campanya de vacunació per il·lustrar la potència i la capacitat d’aquestes vacunes. Per tant, aviat sabrem l’impacte de la vacunació en els ciutadans, el que resoldrà dubtes a aquelles persones que encara tinguin certes reticències.
La limitació més important d’aquesta campanya de vacunació és la producció de la mateixa vacuna, ja que no en podem produir prou quantitat perquè arribi a tothom al mateix temps. La falta de vials fa aflorar les grans diferències socioeconòmiques entre països. Així doncs, mentre alguns països ja han encarregat vials per vacunar dues o tres vegades tota la seva població, n’hi ha d’altres que només tenen vacunes per un 20% de la seva gent. “Les regions més riques, com Europa o EEUU, ja han fet les seves llistes de la compra, però ara el problema és produir prou vacuna per satisfer aquestes demandes“, assegura el Dr. Bosch.
“Les regions més riques, com Europa o EEUU, ja han fet les seves llistes de la compra, però ara el problema és produir prou vacuna per satisfer aquestes demandes“
Finalment, cal destacar el gran progrés tecnològic que representa l’aparició de les vacunes d’ARN. Aquest és un model de vacuna que feia temps que s’estava investigant i que la COVID-19 ha accelerat extraordinàriament. Ara, un cop posada a punt la tecnologia, no només seran útils per combatre aquesta pandèmia, sinó que es podran adaptar per a tractar altres patologies sense tractament fins ara. I el mateix ha passat amb les tècniques diagnòstiques, hem passat de PCR que trigaven tres o quatre dies, a proves que et pots fer tu mateix, tens el resultat en hores, i cobreixes el 80-90% de les PCR. Això també es podrà aplicar a moltes altres patologies en el futur.