El de pròstata és el càncer més freqüent i la segona causa de mort per càncer entre els homes en els països industrialitzats. Representa 1 de cada 10 nous diagnòstics i es calcula que un 25% de tots els homes que conviuen amb el càncer son pacients de càncer de pròstata. Afortunadament, prop del 80% dels casos es diagnostiquen en etapes inicials i tenen supervivències als 5 anys des del diagnòstic properes al 98%. Tot i així, per aquells pacients amb malaltia metastàtica o que han desenvolupat resistència al tractament, la supervivència empitjora significativament.
A dia d’avui existeixen diversos tractaments per al càncer de pròstata. Un dels més freqüents és el tractament hormonal. Molts pacients deixen de respondre a aquesta teràpia i en aquest moment, el més habitual és administrar-los quimioteràpia basada en uns compostos denominats taxans.
Malgrat la seva eficàcia, gairebé tots els pacients desenvoluparan resistència a aquests taxans. En aquesta situació, les opcions terapèutiques son limitades tot i que s’ha observat que alguns pacients poden respondre a una quimioteràpia basada en l’ús de platins, cisplatí o més freqüentment carboplatí. Actualment, es desconeixen els mecanismes cel·lulars que determinen si el tractament amb platins resultarà beneficiós en un pacient o no.
Un grup d’investigadors de l’Institut Català d´Oncologia (ICO) liderat pels Drs. Albert Font (Institut de Recerca Germans Trias i Pujol–IGTP) i Alvaro Aytés (Institut d´Investigació Biomèdica de Bellvitge–IDIBELL), ha identificat un mecanisme cel·lular que es troba atenuat en aquells pacients de càncer de pròstata que han estat tractats amb taxans, i que suposa una vulnerabilitat que pot ser atacada amb la utilització de platins. En conseqüència, aquesta via es podria utilitzar per identificar aquells pacients que, havent desenvolupat resistències als taxans, els hi podria resultar beneficiós un tractament amb platins.
El Dr. Vicenç Ruiz de Porras, primer firmant del treball i investigador de l’ICO i l’IGTP, explica que ”la troballa és molt rellevant en tant que obre una opció terapèutica a pacients amb malaltia molt avançada i pels quals hi ha pocs tractaments disponibles“. Un altre aportació important es que “no només demostrem que les combinacions de taxans i platins son efectives i el perquè, si no que a més aportem un marcador que de confirmar-se, servirà per evitar tractaments innecessaris i els seus efectes secundaris”, apunta el Dr. Alvaro Aytés, investigador principal de l’estudi. “Ja estem treballant per portar aquests resultats a assaigs clínics amb un nombre prou elevat de pacients per establir si els nivells d’expressió d’aquests marcadors pot ajudar a seleccionar els pacients que respondran a una teràpia basada en platins” comenta el Dr. Albert Font, oncòleg de l’ICO i co-investigador principal. Els tres coincideixen que “aquest treball només ha estat possible sumant experteses diverses, des de la bioinformàtica a la generació de models preclínics, tècniques de biologia molecular i investigació clínica, i això només és possible reunint un gran equip de col·laboradors”.
La clau en l’enfoc multidisciplinar
En aquest treball publicat a la revista European Urology, els investigadors van utilitzar eines computacionals per identificar vies de senyalització cel·lular alterades en pacients que havien estat tractats amb taxans. Van observar que una de les vies més fortament alterada era la que confereix a la cèl·lula tumoral protecció davant la mort induïda pel tractament o apoptosis. Concretament la proteïna antiapoptòtica BCL-2 i una altra que la regula es trobaven consistentment inhibides en aquest pacients. En base a aquestes evidencies, els investigadors van plantejar la hipòtesi que aquesta inhibició hauria de fer als tumors més vulnerables al tractament amb platins. Per demostrar-ho van dur a terme experiments en models cel·lulars i amb uns ratolins experimentals que desenvolupen càncer de pròstata. Efectivament, tant en els models cel·lulars com en els animals, el tractament amb taxans reproduïen allò observat en els pacients i confirmava que tant el tractament combinat o seqüencial de taxans amb platins tenia un potent efecte antitumoral. La confirmació final de la troballa la van obtenir gràcies a la col·laboració amb grups de la resta de l’estat i dels EEUU que disposaven de dades genòmiques de pacients tractats amb aquestes combinacions. En aquests pacients s’observà que efectivament, aquells amb baixos nivells d’expressió dels marcadors identificats responien millor als tractaments i presentaven una major supervivència.