Un estudi dona suport a l’associació entre la presència de diabetis tipus 2 i la gravetat dels símptomes depressius en adults d’edat avançada amb obesitat i síndrome metabòlic. Aquest treball suggereix, a més, un pitjor control metabòlic a partir de nivells lleus de simptomatologia depressiva presentats a curt-mig termini, influït per l’índex de massa corporal i els hàbits de vida relacionats amb la cura de la diabetis. Els resultats s’han publicat a la Journal of Endocrinological Investigation.
“La diabetis tipus 2 i els problemes afectius són altament comòrbids, amb factors subjacents compartits i una influència mútua en el seu curs clínic i tractament, inclosa l’adherència a la dieta i l’activitat física o el control de les complicacions relacionades amb la diabetis” expliquen Isabel Baenas i Lucía Camacho-Barcia, investigadores de l’IDIBELL, l’Hospital Universitari de Bellvitge i el CIBEROBN que han liderat la investigació. “Això comporta un augment de la morbimortalitat i una reducció de la qualitat de vida d’aquests individus, fet que és especialment important per als adults de mitjana i avançada edat, que constitueixen un grup de vulnerabilitat deguda la freqüent coexistència de trastorns metabòlics i afectius” afegeixen les investigadores.
La recerca ha estat coordinada pel grup que dirigeixen la Dra. Susana Jiménez-Murcia i el Dr. Fernando Fernández-Aranda, des de l’Hospital Universitari de Bellvitge i l’IDIBELL, i ha comptat amb la participació de tots els grups del CIBEROBN que participen a PREDIMED-Plus. L’estudi ha analitzat a més de 6.000 participants per a investigar la relació transversal entre la simptomatologia depressiva i la presència de diabetis tipus 2, a més d’explorar la seva associació amb el control metabòlic a través de l’hemoglobina glicosilada, que mesura la glucosa en sang, i altres variables metabòliques. De la mateixa manera, s’ha examinat la relació prospectiva entre els símptomes depressius i els nivells d’hemoglobina glicosilada en sang, després d’un any de seguiment. “Hem avaluat la capacitat predictiva dels símptomes depressius basals sobre l’hemoglobina glicosilada a l’any de seguiment, i el possible paper mediador de diferents característiques com la duració de la diabetis, l’activitat física, l’adherència a la dieta mediterrània i l’índex de massa corporal” explica el Dr. Fernández-Aranda, també Catedràtic de la Universitat de Barcelona i coordinador de la Unitat de Trastorns de la Conducta Alimentària de l’Hospital Universitari de Bellvitge.
Un enfoc terapèutic integrador per als pacients amb diabetis tipus 2
L’estudi s’emmarca en el projecte PREDIMED-Plus, la mostra del qual està composta per adults d’edat avançada amb sobrepès o obesitat i síndrome metabòlic que van adoptar una estratègia multimodal basada en la dieta mediterrània i la restricció calòrica, acompanyada de la promoció de l’activitat física d’oci i el recolzament psicosocial.
“Vam observar que la presència de diabetis tipus 2 augmentava la probabilitat de majors nivells de símptomes depressius, i al seu torn, a majors nivells de símptomes depressius, la prevalença de diabetis tipus 2 era major” manifesten les doctores Baenas i Camacho-Barcia.
Les anàlisis fetes en l’estudi van mostrar que, a major severitat de símptomes depressius basals, major era la probabilitat d’obtenir uns nivells d’hemoglobina glicosilada en el seguiment anual que reflectissin un pitjor control metabòlic. Les investigadores afegeixen, a més, que “una major severitat en els símptomes depressius a l’inici de l’estudi, així com la duració de la diabetis, van predir, a l’any d’intervenció, majors nivells d’hemoglobina glicosilada, major índex de massa corporal, un menor nivell de despesa energètica en l’activitat física d’oci i una menor probabilitat d’adherència a la dieta mediterrània”.
Els resultats posen de manifest la necessitat de garantir el cribratge dels símptomes depressius, així com un enfoc terapèutic integrador i multidisciplinari en els pacients amb diabetis tipus 2, que tingui en compte tant el control metabòlic com els símptomes depressius en aquesta població, donat que la millora simptomàtic d’un influirà en l’altre.
L’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) és un centre de recerca en biomedicina creat l’any 2004. Està participat per l’Hospital Universitari de Bellvitge i l’Hospital de Viladecans de l’Institut Català de la Salut, l’Institut Català d’Oncologia, la Universitat de Barcelona i l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat.
L’IDIBELL és membre del Campus d’Excel·lència Internacional de la Universitat de Barcelona HUBc i forma part de la institució CERCA de la Generalitat de Catalunya. L’any 2009 es va convertir en un dels cinc primers centres d’investigació espanyols acreditats com a institut d’investigació sanitària per l’Instituto de Salud Carlos III. A més, forma part del programa “HR Excellence in Research” de la Unió Europea i és membre de EATRIS i REGIC. Des de l’any 2018, l’IDIBELL és un Centro Acreditado de la Fundación Científica AECC (FCAECC).