Un equip d’investigadors demostra que el trasplantament de cèl·lules mare de la sang prèviament tractades amb un fàrmac que potencia la seva capacitat de regeneració aconsegueix allargar l’esperança de vida en ratolins. Els científics de l’Institut de Recerca Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i del Programa de Translació Clínica en Medicina Regenerativa de Catalunya (P-CMR[C]), en col·laboració amb la Universitat d’Ulm a Alemanya, han publicat els resultats a la revista Regenerative Medicine del grup Nature.
L’envelliment s’associa a la disminució de la regeneració dels teixits causada per l’esgotament de les cèl·lules mare. “Aquest treball proporciona la primera prova de concepte en que es demostra que augmentar el potencial regeneratiu de les cèl·lules mare endògenes envellides podria representar una estratègia important per rejovenir els teixits i millorar la salut i l’esperança de vida en la gent gran“, assegura la Dra. Carolina Florian, cap de grup a l’IDIBELL i el P-CMR[C] i líder del projecte.
Les cèl·lules mare sanguínies, que donaran lloc a tots els tipus cel·lulars de la sang, contenen una gran quantitat de factors de regeneració. Aquests resultats mostren com el rejoveniment d’aquestes cèl·lules podria representar una estratègia efectiva per millorar l’envelliment de tot l’organisme, ja que sembla que la seva estimulació podria ser suficient per rejovenir-ho tot.
Un fàrmac per rejovenir les cèl·lules mare sanguínies
El fàrmac utilitzat en aquest estudi per rejovenir les cèl·lules mare s’anomena CASIN, un inhibidor d’una proteïna Cdc42. Els resultats mostren que el tractament de cèl·lules mare amb aquest inhibidor n’estimula la regeneració i, en conseqüència, el trasplantament millora l’esperança de vida en ratolins.
La proteïna Cdc42 està involucrada a la polaritat cel·lular, i és l’encarregada de mantenir la simetria durant la divisió cel·lular. La seva activitat incrementa amb l’edat i la inhibició, amb un gran potencial rejovenidor, es pot aconseguir amb un tractament breu amb CASIN en ratolins d’edat avançada.
Aquest treball ha estat possible gràcies a la col·laboració de l’IDIBELL i el P-CMR[C] amb l’equip del professor Hartmut Geiger de la Universitat d’Ulm (Alemanya) i el professor Yi Zheng de l’Hospital de nens de Cincinnati.
L’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) és un centre de recerca en biomedicina creat l’any 2004. Està participat per l’Hospital Universitari de Bellvitge i l’Hospital de Viladecans de l’Institut Català de la Salut, l’Institut Català d’Oncologia, la Universitat de Barcelona i l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat.
L’IDIBELL és membre del Campus d’Excel·lència Internacional de la Universitat de Barcelona HUBc i forma part de la institució CERCA de la Generalitat de Catalunya. L’any 2009 es va convertir en un dels cinc primers centres d’investigació espanyols acreditats com a institut d’investigació sanitària per l’Instituto de Salud Carlos III. A més, forma part del programa “HR Excellence in Research” de la Unió Europea i és membre de EATRIS i REGIC. Des de l’any 2018, l’IDIBELL és un Centro Acreditado de la Fundación Científica AECC (FCAECC).