A part de materials com calci, fòsfor o col·làgen, els ossos també contenen cèl·lules de tres tipus: osteoblasts, osteoclasts i osteòcits. Actualment, sabem que els osteòcits actuen com a directors d´orquestra, comunicant-se amb osteoblasts i osteoclasts per coordinar la remodelació òssia, necessària per adaptar-se a les exigències fisiològiques de l’organisme. Els osteoblasts fabriquen teixit ossi i els osteoclasts el reabsorbeixen i remodelen. Per tal que es mantingui la integritat dels ossos, cal un equilibri entre l’activitat dels tres tipus de cèl·lules.
En les malalties osteopèniques un desequilibri en l’activitat d’aquestes tres cèl·lules porta a la pèrdua de la massa òssia. Aquestes malalties tenen causes diverses, relacionades amb la edat, estat hormonal, la genètica o l´estat nutricional, entre d’altres, i encara no s’ha trobat una cura definitiva que ajudi a recuperar la massa òssia perduda
El paper de NRF2
Fins ara, s’havia vist que NRF2, una proteïna que regula l’expressió de gens en resposta a radicals d´oxigen, també tenia certa importància en el manteniment dels ossos, però no se n’havia pogut aclarir el mecanisme d’acció. Un estudi desenvolupat pel grup de recerca en Senyalització i Biologia de l’Os de l’IDIBELL i la UB ha desentrellat el rol que té NRF2 en els ossos. Aquesta proteïna estimula la generació i la activitat dels osteòcits, cosa que afavoreix el manteniment i la integritat dels ossos. De fet, s’ha vist que els ratolins que no tenen NRF2 tenen una menor densitat òssia.
Dins d’aquesta mateixa recerca, els investigadors han administrat dimetil fumarat, un fàrmac que actualment està aprovat com a tractament de l’esclerosi múltiple, a ratolines amb osteoporosis. Han vist que aquestes ratolines mantenien millor la massa òssia en comparació a les que no rebien el dimetil fumarat.
“Això mostra com un cert nivell de radicals lliures d´oxigen pot ser beneficiós per mantenir la integritat de l´esquelet – comenta Francesc Ventura, coordinador d’aquest treball –, i obre una nova oportunitat terapèutica pel disseny de nous fàrmacs amb acció protectora de la densitat i estructura òssia”.
L’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) és un centre de recerca en biomedicina creat l’any 2004. Està participat per l’Hospital Universitari de Bellvitge i l’Hospital de Viladecans de l’Institut Català de la Salut, l’Institut Català d’Oncologia, la Universitat de Barcelona i l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat.
L’IDIBELL és membre del Campus d’Excel·lència Internacional de la Universitat de Barcelona HUBc i forma part de la institució CERCA de la Generalitat de Catalunya. L’any 2009 es va convertir en un dels cinc primers centres d’investigació espanyols acreditats com a institut d’investigació sanitària per l’Instituto de Salud Carlos III. A més, forma part del programa “HR Excellence in Research” de la Unió Europea i és membre de EATRIS i REGIC. Des de l’any 2018, l’IDIBELL és un Centro Acreditado de la Fundación Científica AECC (FCAECC).