Investigadors de l’IDIBELL participen en un estudi que descriu un nou mecanisme de resistència al tractament del carcinoma hepatocel·lular

  • La identificació de la molècula miR-518d-5p en sang s’associa a una major resistència al tractament amb Sorafenib i una menor supervivència global en els pacients amb carcinoma hepatocel·lular
  • La inhibició per aproximacions genòmiques d’aquesta molècula es relaciona amb un augment de la sensibilitat al Sorafenib en cèl·lules d’hepatoma humà i en models experimentals preclínics de càncer hepàtic
  • Els resultats de la investigació han estat publicats a la revista Cell Death and Disease
NO53 - Fabregat_Cell Death Disease - Imatge

Investigadors de l’IDIBELL han col·laborat amb investigadors del Laboratori de Malalties Hepàtiques en CIC bioGUNE -membre de la Basque Research & Technology Alliance, BRTA- que han descrit un nou microRNA, molècula reguladora de l’expressió gènica, que determina la resposta dels pacients amb carcinoma hepatocel·lular al Sorafenib, un medicament per al tractament de càncer hepàtic.

L’estudi, liderat per la doctora Malu Martínez Chantar (CIC bioGUNE i CIBER de Malalties Hepàtiques i Digestives CIBEREHD) amb els doctors Pablo Fernández Tussy, Rubén Rodríguez Agut i David Fernández (CIC bioGUNE-CIBERHED) com a primers autors, i en què ha participat la doctora Isabel Fabregat de l’OncoBell, ha estat publicat a la revista Cell Death and Disease.

En el marc d’aquest estudi col·laboratiu, a escala internacional, s’ha identificat que els nivells de miR-518d-5p (molècula reguladora de l’expressió gènica) en sèrum estan augmentats en pacients amb càncer hepàtic. La identificació d’aquesta molècula en sang s’associa a una major resistència al tractament amb el medicament Sorafenib i una menor supervivència global dels pacients amb carcinoma hepatocel·lular. Així mateix, la inhibició, per aproximacions genòmiques, d’aquesta miR-518d-5p es pot relacionar amb un augment de la sensibilitat de les cèl·lules d’hepatoma humà al Sorafenib, així com en models experimentals preclínics de càncer hepàtic.

“Els micro-RNAs (miRNAs) són molècules reguladores de l’expressió gènica. Un sol miRNA és capaç de modular l’expressió de múltiples gens que estan implicats en processos associats al desenvolupament d’una patologia multifactorial. Gràcies al seu ampli espectre d’acció, aquestes molècules podrien usar-se com a noves eines terapèutiques per al tractament de malalties complexes”, explica la Dra. Malu Martínez Chantar.

 

Sisè càncer més freqüent a escala mundial

El carcinoma hepatocel·lular és el sisè càncer més freqüent a tot el món i la tercera causa de mort relacionada amb el càncer. Malgrat els avenços recents en el seu tractament, la supervivència a llarg termini i el benestar dels pacients continuen sent reptes mèdics i científics. El Sorafenib és un dels fàrmacs sistèmics en primera línia que està indicat per al tractament del carcinoma hepatocel·lular. No obstant això, la relació directa entre el seu ús i la supervivència dels pacients depèn de les característiques dels malalts. Per tant, és essencial estudiar els mecanismes específics de senyalització dels tumors per tal de millorar i predir, en aquest cas, l’activitat antioncogénica del Sorafenib. La identificació de les causes principals de la resistència al fàrmac d’alguns pacients permetrà abordar la realització de tractaments personalitzats, habilitant l’estratificació precisa dels pacients inscrits en els assajos clínics associats.

En el treball d’investigació, liderat pel laboratori de Malalties Hepàtiques de l’CIC bioGUNE que dirigeix la Dra. Malu Martínez-Chantar, de l’CIC bioGUNE i CIBER de Malalties Hepàtiques i Digestives (CIBEREHD), hi han participat el Laboratori de Medicina de Precisió i el laboratori d’Inflamació i Plasticitat de Macròfags (CIC bioGUNE); Hepatologia Experimental i Dianes Farmacològiques (HEVEPHARM) de la Universitat de Salamanca; Grup de Càncer de Fetge Barcelona-Clínic; Unitat de Fetge de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi I Sunyer; Hospital Clínic; Universitat de Barcelona; Northern Institute for Cancer Research, The Medical School i Newcastle University (Newcastle upon Tyne); Department of Gastroenterology, Azienda Ospedaliero-Universitària & University of Modena and Reggio Emilia (Modena); Departament de Malalties Hepàtiques i gastrointestinals de l’Institut de Recerca Biodonostia; Hospital Universitari Donostia, Universitat del País Basc-Euskal Herriko Unibertsitatea (Donostia-Sant Sebastià); Karsh Division of Gastroenterology and Hepatology, Cedars-Sinai Medical Center (Los Angeles); Grup de TGF-β i Càncer, Programa Oncobell, Institut de Recerca Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i Universitat de Barcelona; Institut de Salud Carles III; Research Institute for Medicines (iMed.ULisboa), Facultat de Pharmacy, Universidade de Lisboa; IK4-Tekniker; i Ikerbasque, Fundació Basca per a la Ciència.

 

 

L’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) és un centre de recerca en biomedicina creat l’any 2004. Està participat per l’Hospital Universitari de Bellvitge i l’Hospital de Viladecans de l’Institut Català de la Salut, l’Institut Català d’Oncologia, la Universitat de Barcelona i l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat.

L’IDIBELL és membre del Campus d’Excel·lència Internacional de la Universitat de Barcelona HUBc i forma part de la institució CERCA de la Generalitat de Catalunya. L’any 2009 es va convertir en un dels cinc primers centres d’investigació espanyols acreditats com a institut d’investigació sanitària per l’Instituto de Salud Carlos III. A més, forma part del programa “HR Excellence in Research” de la Unió Europea i és membre de EATRIS i REGIC. Des de l’any 2018, l’IDIBELL és un Centro Acreditado de la Fundación Científica AECC (FCAECC).

Scroll to Top