Els estereotips són estructures de coneixement integrades en la nostra representació del món, que impacten en les decisions que prenem i que són molt difícils de canviar. Un equip de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i la Facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona, en col·laboració amb la Fundació Èpica de La Fura dels Baus, ha analitzat com una experiència artística podria tenir un impacte beneficiós en reduir els prejudicis de la població contra les malalties físiques. Aquesta experiència artística és pionera, ja que combina formació científica i representació teatral en una mateixa plataforma de treball.
L’estudi, publicat en la revista Frontiers in Psychology, mostra que la participació en un programa en arts escèniques de catorze dies redueix aquests biaixos cognitius implícits. Segons els investigadors, aquests resultats obren la porta a desenvolupar estratègies per ajudar a tractar aquesta problemàtica social en la població general amb arts escèniques. En el treball hi han participat Josué García-Arch (IDIBELL-UB), com a primer signant, i Lluís Fuentemilla, tots dos investigadors del Grup de Cognició i Plasticitat Cerebral de l’IDIBELL i de l’Institut de Neurociències de la UB (UBNeuro). També signen l’article Cèlia Ventura-Gabarró, de la Universitat Pompeu Fabra, i Pedro Lorente i Pep Gatell, de la Fundació Èpica de La Fura dels Baus.
El repte de modificar els estereotips
Recerques prèvies mostren que les estructures de representació de les quals deriven els estereotips són mal·leables, però que aconseguir canviar-les a través d’una intervenció és molt difícil. «Els estudis en neurociència cognitiva indiquen que un record (o estructura de representació) pot ser alterat si es reactiva de manera eficaç en el cervell. A més, si el record està acompanyat d’un context emocional, aquest pot incrementar el canvi derivat de la reactivació», explica Lluís Fuentemilla, coordinador de l’estudi.
«D’altra banda —continua l’investigador—, també sabem que les persones tendim a comprendre i integrar com són els altres si som capaços de simular-los en primera persona, és a dir, com si nosaltres fóssim els altres».
La Fundació Èpica ha dissenyat una experiència artística que conté precisament aquests ingredients: la capacitat per simular artísticament un concepte mitjançant arts escèniques que es desenvolupen en un context d’emoció intensa. Els participants van ser setze amateurs reclutats expressament per a l’activitat que van haver de preparar una peça teatral sobre diverses malalties. Amb aquest objectiu, durant dues setmanes, van rebre assessorament de científics experts en càncer i trastorns degeneratius de l’Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP), que els van ajudar a interioritzar la malaltia i comprendre-la des d’un vessant multidimensional (fisiològic, psicològic, impacte social, etc.). Per exemple, a partir d’aquests intercanvis amb els investigadors, van simular l’activitat diària de pacients amb malalties degeneratives o la de les persones que els cuiden. El taller va finalitzar amb una representació pública davant de més de 300 persones.
«Aquest protocol de treball reuneix moltes de les característiques que permeten pensar que l’activació de les estructures de coneixement que són a la base dels estereotips els podria fer mal·leables: emoció, continuïtat, vivència en primera persona. Aquestes característiques són molt difícils de treballar en condicions de laboratori o en pràctiques diverses en altres programes, ja que limiten la motivació i el compromís dels participants amb la tasca, complicant així la possibilitat de fer canvis fiables en el biaix implícit individual», destaca Lluís Fuentemilla.
Els efectes de la intervenció es van mesurar amb el test d’associació implícita o IAT (de l’anglès implicit association test), una tasca experimental que permet computar el temps que triga un individu a fer associacions entre un ítem, per exemple una paraula o imatge, i una categoria conceptual: a més temps de reacció, més dificultat per establir l’emparellament entre conceptes. «Per exemple, sabem que es triga més a emparellar la imatge d’una persona fent esport amb la categoria «dolent» que amb la categoria «bo», i que passa el contrari amb la imatge d’una persona que porta una bata de pacient d’un hospital. Aquesta diferència en el temps de reacció mostra que tenim assignada una categoria com a «bo» i «dolent» integrada amb una categoria vinculada a persones «sanes» i «malaltes», un fenomen que, com era esperable, es va trobar en els actors abans del taller», explica Josué García Arch, investigador del projecte.
Finalitzat el programa, les diferències en el temps de reacció havien disminuït en els participants, la qual cosa indica que l’assignació dels conceptes també havia disminuït. A més, aquesta disminució no es va produir en dos experiments de control que es van realitzar amb persones d’edat, sexe i nivell educatiu equivalent. Un d’aquests grups va rebre fins i tot la mateixa informació medicocientífica, però sense la part artística, i tampoc va mostrar un canvi en els temps de reacció respecte al test inicial. «Aquesta resposta indica que la part vivencial aportada per l’activitat artística va ser fonamental per aconseguir la reducció de l’estereotip negatiu cap a persones malaltes», destaquen els investigadors.
Una estratègia potencial per tractar altres prejudicis
Aquests resultats obren la porta a desenvolupar estratègies basades en aquesta experiència artística per tractar problemes relacionats amb estereotips en la població general. «La manera en què la societat fa front als estereotips està basada en processos derivats de l’educació i la sensibilització per tractar d’evitar des de bon principi que es generin aquestes estructures de coneixement. Tot i això, el problema dels estereotips és que aquest coneixement és inherent a moltes situacions de la nostra societat i fer-hi front només mitjançant l’educació pot resultar insuficient. El protocol plantejat en aquest estudi permet obrir una finestra d’oportunitat per revertir aquest problema mitjançant les arts escèniques», ressalta l’investigador.
A més, segons els autors del treball, aquest protocol també es podria fer servir per abordar altres problemàtiques. «En aquesta ocasió s’ha treballat l’estereotip associat a la malaltia, però el programa permet plantejar que es podria tractar qualsevol estereotip, per exemple el gènere o la raça, adequant la temàtica de les arts escèniques», descriu Lluis Fuentemilla.
Una plataforma única per generar nou coneixement
Aquest estudi sorgeix en el marc de la plataforma desenvolupada per la Fundació Èpica de La Fura dels Baus, en què les arts escèniques, la ciència i la tecnologia s’integren per generar nou coneixement. L’objectiu d’aquesta iniciativa és crear una obra escènica basada en les qüestions de recerca dels investigadors per generar resultats a partir de les interaccions entre creatius, científics i audiència. «El coneixement es pot aprendre a través del llenguatge o a través d’experiències, i en les arts escèniques hi conflueixen tots dos. A més, en el llenguatge de La Fura, en el qual prima la interacció amb el públic per sobre de quasi tot, l’experiència és viscuda per actors, creadors i públic alhora. Així, en el nostre espai, es poden crear falses realitats que el públic percebrà com a reals i, per tant, la seva reacció sempre serà més espontània que als laboratoris o espais de prova dels grups de recerca que participin en els tallers», expliquen des de la Fundació Èpica.
L’equip de la IDIBELL-UB ha participat en dos d’aquests tallers: Informació vs memòria, en què es va analitzar l’impacte d’aquest espectacle en la memòria, i el taller Sistemes complexos, que és l’origen d’aquest treball. A més, també forma part de l’European Performing Science Night, una iniciativa cofinançada per les accions Marie Skłodowska Curie i liderada per la Fundació Èpica en què s’aplicarà aquesta mateixa metodologia de treball. El resultat seran diferents esdeveniments de divulgació que tindran lloc a Badalona el setembre del 2021 en el marc de la Nit Europea de la Recerca.
L’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) és un centre de recerca en biomedicina creat l’any 2004. Està participat per l’Hospital Universitari de Bellvitge i l’Hospital de Viladecans de l’Institut Català de la Salut, l’Institut Català d’Oncologia, la Universitat de Barcelona i l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat.
L’IDIBELL és membre del Campus d’Excel·lència Internacional de la Universitat de Barcelona HUBc i forma part de la institució CERCA de la Generalitat de Catalunya. L’any 2009 es va convertir en un dels cinc primers centres d’investigació espanyols acreditats com a institut d’investigació sanitària per l’Instituto de Salud Carlos III. A més, forma part del programa “HR Excellence in Research” de la Unió Europea i és membre de EATRIS i REGIC. Des de l’any 2018, l’IDIBELL és un Centro Acreditado de la Fundación Científica AECC (FCAECC).