La majoria de casos d’epilèpsia es poden tractar amb medicació. No obstant, hi ha certes ocasions en les que la medicació no és suficient i cal passar a la cirurgia, seria el cas de les epilèpsies causades per esclerosi del hipocamp. En aquest tipus d’epilèpsies es procedeix a l’extirpació del hipocamp danyat, el que en la majoria de casos comporta una millora significativa del estat dels pacients. Tot i així, un 30% dels casos millora però segueix patint alguns episodis de crisis.
En aquets estudi, realitzat a l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i a l’Hospital Universitari de Bellvitge (HUB), i la Universitat de Barcelona (UB) i publicat a la revista europea d’epilepsia, Seixure, es van proposar definir certs paràmetres que poguessin pronosticar si pacients amb aquest tipus de epilèpsia sotmesos a cirurgia tindrien un bon pronòstic postoperacional. Per fer-ho van comparar diferents tipus d’imatges de ressonància magnètica, fetes prèviament a les operacions, de pacients als quals se’ls hi havien suprimit per complet els episodis de crisi, pacients “curats”, i pacients que no, pacients “no curats”.
La majoria d’estudis d’aquest tipus de d’epilèpsies es centren en l’anàlisi de la regió danyada, l’hipocamp escleròtic. No obstant, la Dra. Estela Càmara investigadora de l’IDIBELL i de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UB i, líder del projecte, apunta que en l’estudi realitzat, s’han centrat en examinar l’hipocamp del altre hemisferi del cervell, el que no ha estat danyat. Això els hi ha permès, a través d’una ressonància clàssica d’alta resolució, definir-ne subregions del hipocamp per posteriorment, amb una ressonància per difusió, determinar-ne el grau de connectivitat en cadascuna d’elles, o dit d’un altra manera, definir-ne la integritat del cablejat d’aquestes subregions. Després de 5 anys de seguiment dels pacients sotmesos a cirurgia, van veure que aquells que seguien presentant episodis de crisi tenien un hipocamp menys integra, més desorganitzat, que aquells en els que els episodis havien desaparegut completament.
El Dr. Jacint Sala, primer autor del treball, ens explica que “el cervell és una estructura altament organitzada, ja que les neurones s’organitzen en grans feixos o columnes, i a través de les imatges de difusió podem caracteritzar la configuració d’aquets feixos, i així establir una mesura de connectivitat cerebral”. En la ressonància per difusió, el que es mesura és el moviment de l’aigua entre aquest grans feixos, ja que quan es perd l’estructura i la connectivitat en una regió, l’aigua passa a fluir amb més facilitat en totes direccions i perd direccionalitat. En aquest estudi la quantificació de la conectivitat de les subregions del hipocamp no operat, els hi ha donat una nova eina per pronosticar l’eficàcia que tindrà l’extirpació del hipocamp escleròtic en la desaparició dels episodis de crisi d’aquell pacient.
Aquets resultats indiquen que aquells pacients que nos superen els episodis de crisis després de l’operació podrien presentar un dany més extens en el cervell, la malaltia podria haver evolucionat fins al punt de no poder ser revertida per cirurgia.