L’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), l’Hospital del Mar, la Universitat de Hèlsinki i l’Institut d’Investigació en Intel·ligència Artificial (IIIA-CSIC) col·laboren en un projecte per analitzar els beneficis d’una teràpia nova en entrenament musical que es durà a terme a la casa de les persones que han patit un ictus, quan ja han acabat el seu tractament de recuperació a l’hospital. L’estudi ja està en marxa i consisteix en ensenyar als participants, amb seqüeles a la mobilitat del braç i la mà, a tocar diferents instruments mitjançant l’ús d’una aplicació per a tauletes intel·ligents. Això els permet continuar fent exercicis de recuperació al seu domicili que van avançant de forma gradual i programada en dificultat. L’aplicació (APP) que s’ha creat per facilitar aquest aprenentatge està dirigida a motivar les persones afectades per millorar i progressar en els seus exercicis musicals, valorant la seva execució (aplicant estratègies de gaming i reforçament progressiu), creant un entorn que facilita que el pacient utilitzi constantment la mà afectada en la realització d’aquests exercicis. Es preveu que una trentena de persones participin en la iniciativa, que és finançada per La Marató de TV3.
Un assaig clínic previ del mateix grup ja havia posat en relleu els efectes beneficiosos d’aquest tipus de teràpia en persones que havien patit un ictus i que tenien seqüeles de mobilitat a les extremitats superiors. En ell, demostraven que els pacients tractats amb teràpia amb suport musical (a través d’instruments com el piano i tambors electrònics) milloraven també la seva qualitat de vida i l’estat d’ànim que els que només rebien teràpia convencional. Ara es tracta, segons la Dra. Jennifer Grau, investigadora de l’IDIBELL, “de portar-ho a casa del pacient, per oferir-li una teràpia que l’estimuli i l’ajudi a mantenir i millorar la mobilitat del braç durant la fase crònica de la seva malaltia”.
Treball a casa i en grup
Els participants a l’estudi, tots ells persones a la fase crònica de la patologia que ja han acabat la seva fase de rehabilitació hospitalària, treballaran amb diferents instruments de percussió i la tauleta electrònicaa casa, i, un cop per setmana, practicaran música amb un professor en petits grups (d’unes tres persones), monitoritzats per un terapeuta. Dintre d’aquest grups de treball, els participants tocaran peces de música que hagin escollit i les aniran practicant a casa posteriorment. Per fer-ho, es compta amb el suport de l’Associació Superar l’Ictus-Barcelona. El disseny de l’aplicació que permet fer la teràpia ha estat fruit del treball d’un equip de recerca en sistemes d’aprenentatge liderat pel Dr. Josep Lluis Arcos a la UAB (IIIA-CSIC).
La intenció de l’estudi és validar aquest sistema per permetre a les persones, que ja no reben cap tractament, mantenir tot allò que han recuperat durant la rehabilitació, i a la vegada, integrar-se a la comunitat fomentant alhora el lligam amb altres afectats i professionals. Està demostrat que durant aquesta fase es produeix un retrocés per la falta d’estímuls i la disminució de suport social. Per això es vol analitzar si durant “aquesta fase crònica, a través de l’ús de noves tecnologies lligades a la música, podem promoure que facin activitat de manteniment a casa i, a la vegada, activitat social i de reintegració a la comunitat”, explica la Dra. Jennifer Grau.
La Dra. Esther Duarte, cap de servei del Servei de Medicina Física i Rehabilitació de l’Hospital del Mar, d’on procedeixen els participants, apunta que els pacients, quan acaben el programa de rehabilitació, tenen “un deterior funcional, deixen de fer els exercicis instruïts, no fan suficient activitat física, baixa la motivació i creix la dependència dels seus cuidadors”. “Tot i que la rehabilitació acabi, cal evitar el desús i que les persones puguin seguir treballant a casa amb intervencions més motivadores, divertides i enfocades a la personalitat i als interessos de cada persona”, assegura.
L’objectiu del nou estudi, que comptarà amb 60 participants, és analitzar si la teràpia musical s’adapta a aquests paràmetres. En aquest sentit, el Dr. Arcos comenta que l’aplicació que el seu equip ha dissenyat permetrà ”personalitzar els tipus d’exercicis i activitats a realitzar per les persones afectades no només a nivell de dificultat, sinó també en base a les preferències musicals de cadascú”, fet que busca millorar tant l’adherència a la teràpia com la monitorització del progrés dels que la segueixen. ”D’aquesta manera, també serem capaços de detectar i afrontar dificultats de forma personalitzada”, afegeix. A més a més, explica que s’ha intentat anar més enllà de la facilitat de navegació i ús i que és possible.
De totes maneres diu el Dr. Antoni Rodríguez-Fornells, cap del grup de recerca en cognició i plasticitat cerebral de l’IDIBELL, que “estem en una fase d’estudi inicial, en què es molt important aconseguir la participació dels afectats per tal de validar les nostres hipòtesis. Creiem que aquesta millora en el protocol, combinant elements d’aprenentatge personal i suport de grup, permetrà que les persones afectades es mantinguin molt motivats pel tractament i que puguem assolir millores més notables en la recuperació del moviment i la qualitat de vida dels que han patit un ictus.