Investigadors de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) a la Universitat de Barcelona (UB) han coordinat una investigació sobre com el nitril IDPN provoca síndromes neurològiques semblants als de l’esclerosi lateral amiotròfica (ELA), una greu malaltia degenerativa neuromuscular. Aquest estudi, dirigit per Jordi Llorens, ha estat publicat recentment a la revista Neuropathology and Applied Neurobiology.
Els nitrils, compostos químics que contenen el grup cià (-CN), són molt abundants en la natura i tenen diverses aplicacions en la indústria. En la natura es troben en forma de glucòsids cianogènics, per exemple en les ametlles amargues, i en forma d’aminonitrils, en algunes lleguminoses. En la indústria s’utilitzen com a dissolvents i productes intermediaris en la síntesi de plàstics, fibres artificials, resines i productes farmacèutics, entre d’altres. El consum humà o animal de determinats nitrils provoca símptomes similars a la intoxicació per cianur. Aquest fet suggereix que en la metabolització d’aquests nitrils es produeix l’alliberament d’aquest compost, sent el responsable de la intoxicació aguda. Alguns nitrils, alliberen menys cianur o ho fan de forma més lenta i aquests són els que provoquen neurotoxicitat i síndromes neurològiques.
En una gran varietat de malalties del sistema nerviós apareix una acumulació anormal de neurofilaments, fibres que confereixen rigidesa a les neurones. Concretament, en l’esclerosi lateral amiotròfica (ELA) s’observen protuberàncies formades per una gran quantitat de neurofilaments en els axons de les neurones motores.
En l’estudi, els investigadors han observat acumulacions de neurofilaments sorprenentment similars als que apareixen a l’ELA, en rates de laboratori exposades a l’IDPN (3,3′-iminodipropionitril). A causa d’aquesta similitud, s’ha estudiat l’efecte de l’IDPN per comprendre la biologia dels neurofilaments en la malaltia de l’ELA. Tant la malaltia com la intoxicació per IDPN provoquen axonopatia, una lesió dels axons. La novetat de l’estudi és l’observació que l’axonopatia provoca una pèrdua marcada de neurofilaments en els terminals de les neurones motores. Aquesta observació és rellevant ja que la refracció dels terminals és el factor crític en la degeneració de la neurona motora.
El coordinador de la recerca explica que “la manca de neurofilaments a la zona d’unió neuromuscular pot tenir un impacte en la funció o l’estabilitat d’aquesta unió, contribuint a la seva retracció i la posterior regeneració de la neurona”, conclou Llorens.
Potencials aplicacions clíniques
A causa de la similitud entre les acumulacions proximals de neurofilaments entre el model animal d’IDPN i l’ELA, els investigadors preveuen que les unions neuromusculars dels pacients d’esclerosi lateral amiotròfica mostraran una falta de neurofilaments similar a l’observada en el model animal. Aquesta pèrdua de neurofilaments terminals podria ser un factor patogènic en la malaltia.
Cada vegada és més evident que l’ELA és una malaltia multifactorial, en la qual influeixen factors genètics i ambientals que causen una axonopatia proximal. Aquests factors podrien alterar la unió neuromuscular a través del mecanisme de buidatge de neurofilaments observat en la intoxicació per IDPN. A més, les dades obtingudes indiquen que l’IDPN sembla una eina útil per a ser inclosa en models animals multifactorials de la malaltia.
L’estudi s’ha presentat divendres passat a Barcelona durant el simposi “Mechanisms of neurotoxicity and Implications for Neurological Disorders”, activitat satèl·lit del congrés de la Federació Europea de Neurociència (FENS).
Referència de l’article: Soler-Martín C, Vilardosa U, Saldaña-Ruíz S, Garcia N, Llorens J. Loss of neurofilaments in the neuromuscular junction in a rat model of proximal axonopathy. Neuropathology and Applied Neurobiology 2012 febrer; 38 (1) :61-71.