L’investigador Jesús García-Foncillas s’ha incorporat recentment a l’Institut d’Investigació Sanitària ‘Fundación Jiménez Díaz’ com a director de la Unitat de Recerca en Càncer. Allà continua amb la recerca en el camp dels microRNA, com controlen la expressió de gens i com poden ser útils en la clínica. Ha explicat els seus avenços al seminari IDIBELL del 3 de febrer.

Els microRNA són seqüències curtes capaces de bloquejar o degradar seqüències de RNA missatgers, encarregats de produir proteïnes. Depenent de quin RNA missatger bloquegin tenen un paper o un altre. “Si s’uneixen a un RNA missatger que codifica un gen supressor, el microRNA tindrà un efecte oncogènic; si actua sobre el RNA missatger d’un oncogen, serà antioncogènic” ha explicat García-Foncillas.

El seu equip investiga els múltiples mecanismes alternatius dels microRNA per regular l’expressió dels gens “cal tenir en compte que un únic microRNA es pot unir a entre 20 i 40 RNA missatgers diferents amb efectes diversos, també cal tenir en compte els canvis epigenètics i els petits canvis en la seqüència de nucleòtids del microRNA que transcendiran a aquests 20 o 40 gens…”. “El més important” explica García-Foncillas “és com podem aplicar el coneixement d’aquests mecanismes a la pràctica clínica”.

“Hem vist que alguns microRNA tenen factor pronòstic en càncer gàstric i en càncer de còlon”. És a dir que pacients que presenten determinats microRNA que regulen l’expressió de gens diana dels fàrmacs respondran d’una manera determinada a aquest fàrmac. “El que pretenem és crear vectors capaços de portar la seqüència de microRNA que fa a un pacient sensible al fàrmac fins a les cèl·lules diana”.

Actualment, l’equip de García-Foncillas està pendent de l’aprovació de dos assaigs clínics ‘first in human’ (de primera administració en humans). “En recerca per aconseguir un petit èxit has de passar per diversos fracassos. Per la meva experiència, només un de cada deu d’aquests assaigs ‘first in human’ funcionen, però hem de continuar provant”.