En quin punt de l’evolució, el cervell dels humans va desenvolupar el llenguatge i la capacitat de fer música? Què ens va fer diferents de la resta de primats? Aquestes són algunes de les preguntes que mouen la recerca de Josef Rauschecker del departament de neurociència de la Universitat de Georgetown, Washington. Rauschecker va explicar els seus avenços el 17 de maig en una conferencia emmarcada dins el cicle de seminaris IDIBELL.

El laboratori de Josef Rauschecker realitza estudis comparatius entre cervells humans i de micos a través d’estudis anatòmics, de neuroimatge… amb l’objectiu d’entendre com la diferent evolució dels primats va portar als humans a poder comunicar-se a través del llenguatge i poder produir música mentre que la resta dels primats no ho pot fer.

“És evident que els nostres ancestres tenien mecanismes similars però en un moment donat apareix el llenguatge, una cosa totalment nova en la natura. Nosaltres estudiem en quin punt i com el nostre cervell va evolucionar de forma diferent a la resta de primats”.

Segons ha explicat Rauschecker “això ens permetrà conèixer millor el nostre cervell i una millor comprensió de la funció cerebral en autisme, afàsia o dislèxia”. L’investigador també estudia com es reorganitza el cervell en persones que es queden cegues o sordes. “Aquests estudis de plasticitat del cervell” ha dit “tenen rellevància per a comprensió de malalties degeneratives del cervell com l’Alzheimer”.